tag:blogger.com,1999:blog-204422122024-03-13T01:34:41.856+01:00El bloc de Jordi XuclàBloc d'anotacions de Jordi Xuclà, cap de llista de CiU per Girona al Congrés dels DiputatsJordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.comBlogger1126125tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-86781712481764439952015-06-14T13:09:00.004+02:002015-06-14T13:09:52.671+02:00El temps accelerat, temps de grans novetats<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Unes
eleccions amb segona volta. Ja hem constituït els desens ajuntaments
democràtics des del final del franquisme. En termes partidistes, en alguns
llocs hem guanyat, en alguns llocs hem perdut... Però la nit electoral només un
terç dels ajuntaments catalans sabien amb certesa quin alcalde tindrien perquè
només un terç i escaig tenien majoria
absoluta, generalment municipis petits i amb algunes notables excepcions de
ciutats mitjanes (penso ara en Puigcerdà, Igualada, Ripoll o Banyoles...). La
resta han estat abocats al pacte i l’acord, que és substancial en democràcia. Però
la situació ha arribat a un nivell tan gran de fragmentació que més enllà de
les medalles de partit, estic convençut que ha arribat l’hora de plantejar una
elecció municipal a dues voltes, com a França o a Itàlia. Així tindríem governs
més estables i on els ciutadans haurien exercit el dret a decidir més
clarament, fins a les últimes conseqüències, fins a elegir l’alcalde i sense
pactes en els despatxos. La decisió als votants fins al final. A Terrassa ha
estat elegit un alcalde d’ERC amb 4 regidors de 27. Algunes conclusions dels
últims pactes: la lògica del tripartit ha tornat amb força (observi’s
Barcelona) i el document signat el 14 de gener de suport mutu entre CiU i ERC
de prioritat nacionalista en les administracions locals ha estat paper mullat
en la majoria de casos, per falta de voluntat d’ERC. Però no cal parlar gaire
més de la sopa de lletres perquè en pocs dies entrarem en una dinàmica de
reagrupament de forces en vistes a les eleccions del 27 de setembre en què
quedaran colgades moltes de les formes clàssiques de la política catalana dels
anys de l’autonomisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Canvis
al Gobierno. Aquesta setmana que entrarem serà la dels canvis en el Govern de
l’Estat, a cinc mesos de les eleccions. ¨Dos o tres ministres” em diu algú molt
proper a la Moncloa. El president del govern espanyol és un home partidari de
no fer canvis, “incluso cuando son para ir a mejor”, deia fa poc una alta
autoritat parlamentària. Però la veritable batalla es traslladarà al partit on,
amb la pèrdua substancial de poder autonòmic i local, l’exigència de
responsabilitats està servida. Una de les divisions més profundes es defineix
entre els que defensen la continuïtat de Dolores de Cospedal (sense el De fa
uns anys) i els que volen la seva substitució. Diuen que ella no vol ser
ministre, però potser serà invitada a ser ministre per sortir per elevació del
comandament del partit. Entre els noms que es patrocinen per substituir-la cal
retenir aquest: Íñigo Joaquin de la Serna Hernáiz (Bilbao, 10 de gener de 1971)
alcalde de Santander, (sembla que els generals de la dreta espanyola tenen
inclinació als cognoms amb De). Ja no és una demanda de la ciutadania, que
d’això d’organigrames de partit ni fu ni fa, sinó dels cabrejats quadres
depauperats políticament que reneguen ferros i claus per no haver diagnosticat
una onada que els ha deixat en mala posició i que es pot fer més gran de cares
a final d’any, fins a portar-los a la platja de l’oposició. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Operació
relleu Alícia. Tan ocupats i despistats sobre el que passa a Catalunya, el
quarter general del PP no havia percebut que el PPC és una casa plena
d’aluminosi i amb una líder, Alícia Sánchez-Camacho, més cremada que la pipa
d’un indi. S’ha de dir, en honor a la veritat, que li van oferir una sortida
digna amb la proposta de situar-la en les primeres posicions de les llistes al
parlament europeu del maig de l’any passat. Però ella, com una Joana d’Arc
local, s’hi va resistir i els va prometre fer renéixer el que avui ja és el
cinquè partit del mapa electoral fragmentat i amb tendència a la baixa. Amb els
canvis del PP a Madrid es pot trobar la clau de l’operació relleu Alícia.
Després obriran la porta per buscar substitut i contemplaran un desert àrid i
amb algun cactus adust i punxant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Els
nacionalisme valencià i balear. Amb tants canvis, ens ha passat una mica desapercebut
la bona notícia de l’enfortiment del nacionalisme valencià i de les illes
Balears. Queden enterrades les polítiques de residualització del català
patrocinades pel Partit Popular. Molt bona notícia. De fet, han tingut millor
resultats aquests moviments locals d’enterrament de les majories absolutes del
PP que la fórmula general Podemos. Cal tenir-ho present de cares a les
eleccions de novembre. Tenen més fortuna les fórmules arrelades a una identitat
nacional i lingüística concreta que les fórmules que volent acontentar tothom
no acaben de ser clares en els anomenats territoris històrics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El
millor moment del nacionalisme basc. Mai el Partit Nacionalista Basc havia acumulat
tant de poder local i foral com ara. Les tres diputacions forals, les tres
capitals de província i la seva coalició germana Garoa Bai a la presidència de
Navarra. He compartit tres legislatures amb Uxue Barkos, que serà la nova
presidenta de Navarra. Una dona valenta que ha estat més coneguda per la seva
lluita contra el càncer, una dona educada i prudent en les formes que liderarà
i consolidarà una coalició en un Parlament fragmentat. La dreta foralista i
carlista s’enfila per les parets i diu tota mena de barbaritats sobre “el
dictat del terrorisme a l’ombra”. Afortunadament això ja s’ha acabat. El Partit
Socialista ha facilitat el major poder possible al PNB. El socialisme basc ha
fet una inversió amb els ulls posats en les eleccions generals de finals de
novembre. El PNB, aquest àrbitre distingit i ignasià que treballa amb mètode
des de la seva quasiindependència foral. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El
reagrupament. L’estiu passat, en un curs d’estiu de l’Associació de Periodistes
Parlamentaris, se’m van tirar a sobre pel que en aquells moments discutíem: si
es podria celebrar la consulta del 9 de novembre. Els vaig dir: si no voleu
dret a decidir, us trobareu dret a decidir per tot. I així ha estat en un any
que sembla mitja centúria. No convé negligir que Compromís tindrà grup parlamentari
propi, no convé negligir l’evaporació del PP balear. A Catalunya els partits
han decidit exercir el dret a decidir sobre l’anomenat procés. Molt bé! I
encara decidirem més: el reagrupament de l’opció sobiranista. El 27 de setembre
hi haurà una butlleta del reagrupament sobiranista que comença aquesta setmana,
a 100 dies de les eleccions catalanes. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-12121769685045381912015-06-11T09:30:00.000+02:002015-06-11T09:30:02.005+02:00Quins Consells Comarcals?<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">El 2 d'abril de
1987 es va aprovar la llei de creació dels Consells Comarcals, que van entrar
en funcionament amb les eleccions municipals de 1988. Alguns han criticat els
Consells Comarcals, jo crec que són útils i que haurien de tenir més
competències. Són uns grans prestadors de serveis als ciutadans i als petits
municipis. Ja que hem decidit quedar-nos i fins i tot incrementar el nombre de
municipis, és indispensable destinar la millor gent al Govern dels Consells
Comarcals. Per què tanta atenció per una alcaldia d'un municipi de 1.000
habitants i per què tan poc seguiment i discussió sobre la idoneïtat d'un
president o presidenta de Consell Comarcal.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-21997946220312828232015-06-10T09:30:00.000+02:002015-06-10T09:30:03.788+02:00Quin PSC<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Els socialistes
catalans els passa amb Barcelona amb Comú quelcom semblant al que els passa als
convergents amb algun sobiranisme anticapitalista, els resulten simpàtics tot i
que saben que els altres no els volen cap bé. És autoenganyar-se en grau
superlatiu el que ha afirmat el declinant líder del socialisme barceloní
aquesta setmana: "Molts empresaris em demanen que el PSC entri al govern
de la ciutat". El partit que va governar 32 anys la ciutat i que havia
arribat a tenir 21 regidors, ara amb 4 es vol autoenganyar per tornar,
disminuït, al poder i superar l'enyorança de les zones de confort de
l'ajuntament més solvent del país.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El que faci el
PSC a Barcelona en bona mesura orientarà quin futur vol el PSC en àmbit català.
S'ha de reconèixer que a comarques el PSC continua essent un partit seriós en
la negociació dels pactes de govern municipal.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-40012837570771633262015-06-09T09:30:00.000+02:002015-06-09T09:30:02.873+02:00Quan s'acaba la legislatura espanyola?<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Els homes i
dones de La Moncloa tenen assenyalats dos possibles diumenges per celebrar les
eleccions a Corts Generals que suposaran, de totes totes, el final de la
majoria absoluta del PP. Pensen en el 29 de novembre o el 14 de desembre.
Aquest mateix quadre de comandament encara pensen que el 27 de setembre no se
celebraran eleccions a Catalunya, la qual cosa demostra que estan mal
informats. Si el 3 d'agost es dissol <st1:personname productid="el Parlament" w:st="on">el Parlament</st1:personname> de Catalunya, sospesen fer el mateix.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">En la seva fase
de pànic després del resultat del 24 de maig, allò que els preocupa no és la
unitat d'Espanya en si mateixa sinó el paper que pugui jugar Albert Rivera:
"El único líder nacional que habrá participado como candidato en las
elecciones autonómicas", diuen ells. No sabem encara si Rivera es presentarà
a les eleccions catalanes, se sabrà el 4 de juliol. I, francament, si aquest
nou partit magmàtic anomenat Ciutadans no té cap altre nom per afrontar les
eleccions catalanes... Vol dir que és cuina d'autor. Es parla de la jove
diputada Inés Arrimadas, verb televisiu i pensament polític per descobrir.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-69498010310623995272015-06-08T11:17:00.002+02:002015-06-08T11:17:12.661+02:00El Celler que ens fa millors<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El millor
restaurant del món està a Girona. I el món ens coneix per això. I nosaltres,
gent de <st1:personname productid="la Catalunya Vella" w:st="on">la Catalunya
Vella</st1:personname> i generalment laboriosa, només ens pot emocionar un
relat basat en la història d'èxit d'una família que tira endavant i que d'un
restaurant de menús -que encara es manté i on és molt recomanable anar- en fan
el millor restaurant del món! Quina història d'èxit! Felicitats Joan, Josep i
Jordi! Gràcies per convertir-vos en un mirall de les coses ben fetes que ens
inspiren a fer millor el que tenim entre mans i a sentir-nos en un entorn del
culte a les petites coses.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-76316412220697545992015-06-06T09:30:00.000+02:002015-06-06T09:30:01.480+02:00El secret està en el vot en blanc<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Mirin
la caiguda del vot en blanc i el vot nul en les últimes eleccions municipals. Caigudes
espectaculars. Ciutadans amb consciència política i compromís cívic que anaven
a votar i que votaven protesta en forma de vot en blanc o nul. molta part
d'aquest vot ha anat a Podemos o la seva marca local de Barcelona. Això explica
que CiU hagi quedat superada per l'agregació de sigles anomenada Barcelona en
Comú.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-51233685296159884232015-06-05T09:30:00.000+02:002015-06-05T09:30:01.045+02:00Bioterrorisme <div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Dimarts
26 de maig, el Congrés aprova per unanimitat una moció que he presentat al Ple
per actualitzar els protocols i l'estratègia de bioseguretat per combatre l'amenaça
dels atacs bioterroristes. El 13 de maig vaig denunciar en un debat amb el
ministre Morenés<b> </b>que
les vacunes contra la verola comprades el 2003 estaven caducades des del 2010.
Hi vaig insistir dimarts. Ningú m'ha contradit. Els països s'han proveït de
vacunes contra la verola perquè tota la població de menys de 35 anys no n’està
vacunada però les mostres que es van guardar als centres d'intel·ligència dels
estats units i de Rússia avui estan fora de control i segurament en el mercat
negre. Després del ciberterrorisme, el bioterrorisme és el següent gran
desafiament i amenaça. Un dia, desgraciadament, en sentirem a parlar. No és
ciència-ficció, ja va passar: amb l'antrax al Capitoli i amb l'atac al metro de
Tòquio. Queda dit.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-22529336263302733012015-06-04T11:03:00.000+02:002015-06-04T11:03:00.805+02:00PP en estat catatònic<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Al
PP estan convençuts que han de fer canvis urgents si no volen perdre definitivament
les eleccions generals de final d'any. El problema és que el president Mariano Rajoy és un escèptic, fins i tot quan les
coses estan molt malament. Com em deia un vell conegut seu aquesta setmana: «<i>Rajoy
no es partidario de hacer cambios incluso cuando son para bien</i>».
Ara, aquest govern envellit pot ser reformat a finals de juny per enfocar els
últims 6 mesos de legislatura. Sona amb insistència que el ministre Wert<b> </b>se'n va d'ambaixador a l’OCDE a París,
on va a treballar la seva novia i futura esposa. Si això es confirma, serà una
alcaldada colossal. Però és que aleshores sona com a nova ministra d'educació i
Cultura María Dolores de Cospedal,
qui podrà, en cinc mesos, fomentar la tauromàquia com a «<i>bien
de interés nacional </i>» i fomentar el cinema espanyol de
postguerra -ben bé sembla una postal treta de Cine de Barrio-. També hauria de
ser el moment per la sortida del ministre crupier Cristóbal Montoro, aquí el jove Álvaro Nadal, lampista de Moncloa en afers
econòmics, es postula. Després vindran eleccions i una riuada de formes encara
indefinides. Però riuada. El que és clar és que Rajoy, l'home escèptic, està
convençut que ell és el millor candidat.</span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-39831067558851234852015-06-03T09:00:00.000+02:002015-06-04T11:04:42.691+02:00Pactes<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El
14 de gener es va arribar a un acord entre els grups polítics de CiU i ERC i
les entitats ANC i Òmnium Cultural per celebrar eleccions el 27 de setembre on
«els partits es presentaran per separat però amb un punt comú sobre la
sobirania de Catalunya». En el mateix acord també es fixava un compromís de
suport mutu entre les dues forces sobiranistes per conformar majories als
ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Aquests són dies de converses i
pactes per la constitució dels ajuntaments el dia 13 de juny. Jo miro i callo
força. Alguns candidats argumentaran que les lògiques locals són molt importants.
Però els dirigents dels partits firmants haurien de mantenir allò acordat. Per
exemple, seria inconcebible que una persona com Josep María Rufí, president d'ERC a les comarques gironines
i candidat d'ERC a l'alcaldia de Torroella de Montgrí-L'Estartit, no respectés
aquest acord i no entengués que ha de governar la llista més votada, que és la
de CiU encapçalada per Jordi Cordon.
Dic això perquè Rufí no és un independent local sinó un membre de l'executiva
d'Oriol Junqueras,
un dels signants del pacte.</span></div>
<br />
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-64078360019291148102015-06-02T09:00:00.000+02:002015-06-04T11:05:39.110+02:00El Pont sobre el riu Ter<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">A partir d'una pregunta
parlamentària meva en què preguntava sobre el cost real de la construcció del pont
sobre el riu Ter a Girona sabem que aquesta obra ha acabat costant 21.910.909
euros. Vagi per endavant que em sembla que aquesta és una obra
necessària i benvinguda que completa el pla d'accessos a la ciutat negociat
entre l'alcalde Joaquim Nadal i
el ministre Josep Borrell a
mitjans dels 90 del segle passat. 20 anys desprès és una realitat. El que hem
sabut amb aquesta resposta és que una obra pressupostada en 19 milions ha
tingut una desviació pressupostària de més de 2,4 milions d'euros i que els
terminis d'execució s'han incomplert any a any des del 2006, primer any amb una
partida pressupostària. Conclusions: el govern central no és transparent ni
complidor entre allò que pressuposta i allò que costa realment l'obra, és una
tònica general. Una desviació pressupostària de 2,4 milions és molt notable. Segona
conclusió: el govern de l'estat no compleix els terminis de les obres. Ens hi
té escandalosament acostumat amb les obres amb microentregues de la n-II.
Tercera conclusió: al govern central li deu sonar a xinès el concepte de
pressupostos participatius, és de l'estil d'arribar i fer una obra sense
consultar res. Per exemple, amb un procés participatiu l'estació del tren
d'alta velocitat a Girona seria com és? O el pont sobre el riu Ter seria com
és? Una distribució més racional del diner públic ens permetria tenir ara, per
exemple, una xarxa òptima d'autovies de l'estat espanyol a les comarques
gironines.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-54915817937694684632015-05-13T22:31:00.000+02:002015-05-13T22:34:19.516+02:00Xuclà reclama al ministre de Defensa una estratègia "nítida i desenvolupada" en matèria de bioterrorisme<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 16.2pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El portaveu
de defensa del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés, <b>Jordi Xuclà</b>,
ha reclamat aquest matí al ministre Pedro Morenés una <b>estratègia </b>"<b>més
nítida i desenvolupada</b>" per a la prevenció <b>d'atacs
bioterroristes</b>. En la seva interpel·lació, el diputat català s'ha mostrat
"preocupat" davant la falta d'informació en aquesta matèria i ha
demanat al ministre "<b>una resposta més elaborada i un disseny més
sofisticat en l'Informe de Seguretat</b>". Xuclà ha destacat els recursos
destinats pels Estats Units per fer front a amenaces biològiques i, en aquest
sentit, ha demanat més transparència al govern de l’Estat, ja que, "<b>en
l'Informe anual de Seguretat de 2014 no es recullen tot just referències a les
mesures adoptades pel govern central</b>".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 16.2pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El diputat
de CiU ha recordat a la Cambra que els avenços tecnològics permeten la
biosíntesi d'agents biològics com el virus de la verola, incrementant les
possibilitats del seu ús en atacs terroristes. "<b>Mentre altres països
estan fent provisió de vacunes de tercera generació per a la lluita contra el
bioterrorisme, Espanya no compta amb els instruments apropiats per lluitar
contra el virus de la verola</b>", ha explicat Xuclà i ha recordat que a
Espanya els menors de 35 anys no estan vacunats contra aquesta malaltia, que
pot ser usada com a arma terrorista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 16.2pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Davant
l'alerta de Convergència i Unió en el sentit que <b>les vacunes que va
adquirir el govern central en 2003 estan caducades</b>, el ministre de Defensa
ha reconegut que no sabia res d'això i s'ha compromès a dur a terme una
investigació en el seu Departament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 16.2pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Xuclà ha
assegurat que és "indispensable" actualitzar tota la informació que
el ministre ha exposat davant la Cambra per incorporar-la en l'Informe de
Seguretat Nacional. "<b>És bo que la població tingui coneixement que el
Govern, en col·laboració amb les comunitats autònomes, treballa per al combat
contra el bioterrorisme</b>", ha destacat el diputat.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Aquí podeu veure la intervenció </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 16.2pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/ILkncBo_Qpg/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/ILkncBo_Qpg?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 16.2pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-51821844190311244212015-05-03T09:40:00.000+02:002015-05-03T09:40:05.806+02:00El mirall escocès<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Segon
temps de la partida. A partir del proper dijous 7 de maig quan els
resultats de les eleccions a Gran Bretanya aboquin una massiva presència de
diputats del Scottish National Party a Westminster el
procés català tornarà a agafar una visual d’angle que anirà més enllà de les
eleccions del 27 de setembre i que farà veure que els tres cops que votarem
aquest any seran rellevants per conformar un canvi polític transcendental,
ràpid en temps històrics. Repassem per un moment passat present i futur del
moviment sobiranista escocès per tornar després a Londres i a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br />
Acceleració en tres anys. Fa onze anys que els nacionalistes escocesos governen
però només des del 2011 amb majoria absoluta. Quasi tres anys després
d’aconseguir la majoria absoluta els escocesos van votar en un clar referèndum
d’autodeterminació acordat per les autoritats de Londres i Edimburg. Va arribar
la votació, es va viure una campanya en profunditat on es van esgrimir els arguments
a favor del si i del no (pura deliberació democràtica en una societat de velles
arrels democràtiques) i va guanyar el no. En la recta final va guanyar el no en
bona mesura per una intensa campanya de persuasió dels tres líders dels partits
clàssics britànics -David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg-
que van demanar una nova oportunitat per viure junts i on el primer ministre va
comprometre una substancial transferència de poder polític al govern britànic,
una tercera via anomenada la MaxDevolution, que al cap dels mesos no s’ha
produït. El resultat és que avui els nacionalistes escocesos estan en
condicions de guanyar fins a 58 dels 59 escons en joc a Escòcia. El sistema
majoritari té aquestes coses. Aquest increment espectacular des dels dos diputats
que tenen actualment es deu en bona mesura a l’arribada de nous votants
provinents de les files laboristes desencantats amb el compliment de les
promeses de la tercera via.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br />
Paisatge després de dijous. Els SNP es convertiran en el tercer grup
del Parlament britànic, el seu resultat en bona mesura minorarà les
expectatives dels laboristes, fins a deixar-los en segon lloc segons les
últimes enquestes. Reforçarà el SNP, amb un nou lideratge ràpidament
consolidat al voltant de la ministra principal d’Escòcia Nicola Sturgeon (una
dona de 44 anys amb tota una vida política feta dintre del SNP) i farà que
els nacionalistes escocesos tinguin grans possibilitats de reeditar la majoria
absoluta en les eleccions de l’any que ve.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br />
Un govern incert i dèbil. Ed Miliband ja ha dit que preferia no ser
primer ministre abans de pactar amb els nacionalistes escocesos. Avui per
avui es perfila una coalició precària entre els Conservadors,
els LibDem i els Unionistes d’Irlanda del Nord. Un govern que no és gens
clar que pugui durar cinc anys perquè en el moment que
els torys intentin tirar endavant el referèndum per consultar sobre
una sortida de Gran Bretanya de la UE els europeistes liberals demòcrates
hauran de sortir de la coalició. Depèn del mapa electoral del proper
dijous es parla d’eleccions en mesos o en un any. L’SNP, que no formarà
part del nou govern britànic, ha mogut el tauler polític britànic i ha deixat
ben obert el dossier sobiranista pocs mesos després de perdre el referèndum.
Conclusions: hi ha processos polítics complexes que es poden fer
amb vàries fases, es poden produir relleus en els lideratges polítics
i continuar ben viva la causa i la força dels sobiranistes en el parlament
central és una dada molt rellevant el termòmetre polític (sempre que es té una
urna per votar, s’ha d’aprofitar el test).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br />
Les urnes del 2015. Els catalans votarem tres cops l’any 2015. I en cada
votació es comprovarà la salut de l’opció sobiranista. Començant per les
municipals en les quals si es compleix allò pactat entre
CiU i ERC de suport mutu el dia que es va acordar les eleccions pel 27 de
setembre hauria de donar un mapa local marcadament sobiranista.
El 24M també serà el dia que veurem que emergeix amb força una
bandera per fi articulada contra el sobiranisme: Ciutadans, que serà forta a
l’àrea metropolitana. L’alternativa no emergirà ni del PSC (un cop sortits els
catalanistes de MES i Avancem) ni del desprestigiat PP català. Això és la
democràcia: uns a favor, els altres en contra, sense por. El 27S crec
que hi haurà majoria absoluta sobiranista en nombre d’escons al parlament de
Catalunya si sumem la llista del president Mas, ERC i la CUP. S’haurà de veure
com s’encomana la gestió de la governació diària i com es pacte tirar
endavant el full de ruta. Evidentment que el govern central no es
quedarà amb els braços plegats. Ni per oportunitat electoralista ni per
l’impacte internacional dels primers pronunciaments del nou Parlament. Les
eleccions espanyoles de final d’any seran les terceres urnes i allí es podrà
votar per donar un missatge fort a Madrid. Serà el temps, tal vegada, d’una
nova Solidaritat Catalana, forta, transversal, que tornarà a reivindicar el
principi democràtic després de les primeres mesures per parar les institucions
catalanes. El signe polític dels electes catalans modularan la resposta
central. Com els electes escocesos del dijous 7 de maig mantindran ben viu el
sobiranisme escocès. El mirall escocès, un altre cop.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-27939847047768966402015-05-02T09:30:00.000+02:002015-05-02T09:30:00.051+02:00Boris Nemtsev<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Dilluns, 20 d’abril,
el grup liberal del Consell d’Europa hem fet un acte d’homenatge en memòria del
nostre company del partit liberal rus Boris
Nemtsev, assassinat el 27 de febrer d’aquest any. En l’acte, a
Estrasburg, hi ha estat presents membres de l’ambaixada russa que no han parat
de fer fotos i prendre notes. Presidint l’acte, al costat de Mikhail Koseynov i Sir Graham Watson, no m’he pogut aixecar a
demanar comptes. Des de dilluns, el mòbil fa sorolls molt peculiars. Hem
proposat Boris per al premi VaclavHavel,
<i>in memoriam</i>, en record de tots els lluitadors per la democràcia i la
llibertat.</span><o:p></o:p></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-2731340316403463612015-05-01T09:30:00.000+02:002015-05-01T09:30:00.912+02:00Ucraïna <div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Els satèl·lits
dels Estats Units i dels seus aliats han detectat un nou moviment de batallons
de Rússia prop de la frontera amb Ucraïna. Què suposarà aquest fet és, avui per
avui, una incògnita. Pot ser una mesura de pressió i negociació perquè al juny
s’aixequin les sancions de la UE contra Rússia o pot ser l’inici d’una nova
ofensiva de les autoritats de l’autoproclamada república de Donbas. El que
sembla difícil és acordar una llei electoral per a les eleccions locals entre el
parlament de Kíev i les autoritats del sud-est. Atenció a Ucraïna en les
properes setmanes. Fins ara, 6.000 morts i dos milions de desplaçats. Al cor d’Europa,
casa nostra. Algun dia ens podrem </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">explicar el
perquè del que succeeix més assossegadament.</span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-33463859365196075762015-04-29T09:30:00.000+02:002015-04-29T09:30:01.203+02:00El mapa català <div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Dimecres passat a
la nit, iPad en mà, em vaig dedicar a fer un exercici tan <i>demanding </i>com
útil: mirar les llistes electorals de tots els municipis de les comarques gironines.
La meva conclusió: el mapa quedarà repartit entre CiU i ERC, amb victòria del
primer. I amb una irrupció notable de les llistes de la CUP, de la qual cosa me
n’alegro, tot i la distància ideològica, en la mesura que serveixi per ocupar l’espai
potencial del vaporós </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Podem en el camp
nacional. Segurament el resultat del 24-M ens indicarà que aquestes tres
forces, qui sap amb quin nom, tindran, indiciàriament, la majoria absoluta en
el Parlament sorgit del 27 de setembre. Les fórmules per a la governació ja
seran un altre assumpte, però aleshores l’eix central del debat serà l’eix
nacional. També veurem la caiguda en picat de PSC i PP i ja veurem fins a on arriba
Ciutadans, </span><i style="font-family: Arial, sans-serif;">afterwards</i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">A mitjans de juny<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Molts diuen que
després de la consulta a la militància d’Unió, el partit haurà de prendre una
decisió. Cada cop veig més clar que els que hauran de prendre una decisió seran
les opcions sobiranistes davant un text ambivalent. El problema serà més de
tercers que no pas dels propis impulsors de la consulta. Això succeirà si d’aquí
a aleshores no es mouen algunes coses. Eps, aquest és el meu punt de vista, amb
ple respecte a les </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">decisions
autònomes de tercers. </span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-18692742094127016282015-04-28T09:30:00.000+02:002015-04-28T09:30:00.217+02:00El gran desconcert <div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Aquests dies em
comencen a fer pensar en els moguts 30 mesos de l’última legislatura de Felipe González entre 1993 i 1996,
quan cada dos per tres sortien casos que corcaven les bases del govern. A la
Moncloa tenen una enquesta que els dóna 110 diputats, ara en tenen 185. I la
mateixa enquesta indica que PSOE i Podem sumen més escons. I que Ciutadans, l’opció
que ningú mai s’havia imaginat, no suma per completar la majoria absoluta amb
el PP. Aquí és on els generals del partit més engreixat de l’última dècada
espanyola comencen a entrar en pànic. I pensen que el paisatge després del
resultat de les eleccions del 24 de maig encara serà més desolador. En aquest
sentit, en el Madrid del xiuxiueig polític ja es comença a dir que Mariano Rajoy no hauria de tornar a
ser el candidat del centredreta espanyolista. Molts ho diuen en el seu entorn,
però ell és un tossut supervivent. Arribats a
aquest punt, comença la batalla de les princeses: Soraya Sáenz de Santamaría o Dolores (de) Cospedal. El futur de la segona
depèn dels resultats d’aquí a un mes. El handicap de l’aplicada primera és que
mai ha estat dona vibrant en el camp de les idees i de la militància
(segurament per això va ser elegida). A l’estiu, el centredreta espanyolista
estarà mogut. O aleshores, Alberto
Núñez-Feijoo s’oferirà amb cara de bon noi, a l’estil Alberto Ruiz-Gallardón, aquest home periclitat.
Ja veurem.</span><o:p></o:p></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-90003094883339788432015-04-27T09:30:00.000+02:002015-04-27T09:30:00.833+02:00Final d'una llarga història <div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">He rebut una
resposta parlamentària, després de molt insistir, sobre les dates de
finalització de les diferents concessions d’explotació d’autopistes a tot l’Estat.
En el cas de l’AP-7, en el tram Martorelles - La Jonquera la data de
finalització de la concessió és el 31 d’agost de l’any 2021. En termes
històrics, des de l’inici de la concessió, això vol dir que estem en la recta
final, en el temps de descompte després de dècades i dècades de pagar per moure’ns
en carreteres desdoblades i ràpides. Podeu trobar aquesta resposta en el meu
compte de Twiter, on l’he penjat. Només el tram Barcelona – Tarragona - l’Hospitalet
de l’Infant acaba abans, el 2019. La resta, en tenen per molts anys. És
important, en aquest punt, veure la lletra petita que assenyala que el final de
les concessions està subjecte a l’efectiu compliment de les expectatives «d’equilibri
econòmic» de l’empresa concessionària. Crec que, des d’ara, hem de començar una
meditada campanya per consensuar entre els actors més actius i representatius
de la societat gironina l’exigència de compliment del final de la concessió.
Aquesta exigència «d’equilibri pressupostari», un cop construïts els quatre
carrils en el tram de Girona, i tres accessos addicionals a la ciutat, pot
suposar que l’administració responsable del moment haurà de fer un sol pagament
extraordinari per </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">resoldre el que
quedi pendent. Espero i penso treballar perquè sigui així, mai perquè s’opti
per l’opció de l’allargament de la concessió. No seria el primer cas de finalització
d’una concessió d’una autopista. L’any 2007, es va acabar la concessió de l’autopista
entre Bilbao i Sant Sebastià. El resultat és que ara els usuaris paguen un
peatge molt més tou (dos o tres euros) simplement pel manteniment. Em sembla
que aquesta és una campanya molt seriosa de la qual la societat gironina n’ha
de prendre consciència </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">des d’ara. En
aquesta causa, hi penso ser. Lliures de peatges, sí... pel compliment del contracte
i, sinó, ens despistem. De fet, Abertis és la primera que ja fa temps que ha
començat a diversificar negocis i riscos. Preparem-nos per circular lliures de
peatges d’aquí a sis anys, després de més de 45 anys.</span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-28544553179733116552015-04-26T21:22:00.002+02:002015-04-26T21:22:36.149+02:00Ricard Masó, un pioner<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Ha mort un dels
pioners. Ara, quaranta anys després, ja podem parlar dels pioners, dels que van
apostar per noves fronteres i van avançar en el camp de la construcció de la
llibertat i l’autonomia política. S’ha glossat prou Ricard Masó durant aquests
dies perquè no hi vulgui insistir. Coincideixo en tots els elogis. Ricard Masó
va ser un dels pocs gironins que va fer costat a Jordi Pujol en els seus deu mesos de confinament a Girona després
de tres anys de presó. La societat benes tant gironina va fer bores a Pujol
aquell any 1963. També existeix aquest Pujol. Com un Ricard Masó que projecta
el seu llegat mes enllà dels seus 12 anys de parlamentari. El fundador dels
premis Prudenci Bertrana, un activista del catalanisme i la democràcia. Un pioner.
Un home que feia bona la màxima de Ferran
Prat: «Ets quelcom quan ets recordat més enllà dels teus càrrecs públics».
Ricard, gràcies per conquerir les terres més difícils com un veritable pioner.
Honorarem la teva exemplaritat.</span></span><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p></o:p></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-73852782534235073452015-04-23T09:30:00.000+02:002015-04-23T09:30:01.004+02:00Els propers mesos<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">El moviment de la centralitat política a Catalunya ha provocat veritables
estralls en els perímetres i la definició d'alguns partits polítics. El proper
mes de juny, després de les municipals, serà clau per veure com es mouen els
dos partits que encara tenen pendent la seva reposició. La tercera via s'està
convertint en un impossible en el camp del catalanisme, simplement perquè els
partits d'àmbit espanyol no hi posen res de la seva part. La tercera via l'està
capitalitzant un partit anomenat Ciutadans que ja no parla de llengua i fa un
discurs de confortabilitat amb Espanya. El que passa, és clar, és que Ciutadans
no té res a veure amb el catalanisme sinó amb l'anticatalanisme com a motor de
rendiment electoral. De la nit al dia, la tercera via se l'ha quedat un partit
no previst.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-7364460493916494382015-04-22T09:30:00.000+02:002015-04-22T09:30:00.859+02:00Grècia<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">Un home que tinc per entès en la matèria em va dir el passat mes de febrer: si
el govern grec continua per aquest camí, es quedarà sense diners a finals d’abril.
El rumor de la sortida de Grècia de l'euro torna a fer el seu rum-rum. Grècia
només representa el 2% del PIB de la zona euro. La seva sortida només seria
traumàtica per als grecs, després d'anys de penosa agonia social, però crearia
un precedent important: la reversibilitat de la permanència a la zona euro o a <st1:personname productid="la UE. D" w:st="on">la UE. D</st1:personname>’aquí a finals d'abril
veurem coses gruixudes al país hel·lè.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-91753229296457210932015-04-21T09:30:00.000+02:002015-04-21T09:30:00.697+02:00Rato<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">El passat dijous a la tarda, en el Ple del Congrés, les cares d'alguns antics
amics i seguidors de Rodrigo Rato eren d'una profunda afectació. Els ratistes
veien la caiguda del que ells durant anys havien pensat que havia de ser
president del Govern espanyol. Alguns escriuran teories molt rebuscades sobre
la investigació de la Fiscalia. És molt més senzill: des que els Estats Units
van decidir declarar la ?guer?ra al terrorisme gihadista atacant els paradisos
fiscals, han caigut escales avall els que hi tenien diners amagat. Els
objectius eren de caça major però tots han sortit a <st1:personname productid="la llum. I" w:st="on">la llum. I</st1:personname> una segona lliçó:
quan algú ho sap en un escalafó de l'administració o de l'Agència Tributària,
s'acaba sabent. Ara seria inconcebible allò que va fer fa quatre anys <st1:personname productid="la vicepresidenta Elena Salgado" w:st="on">la vicepresidenta Elena
Salgado</st1:personname> de trucar als que apareixien a <st1:personname productid="la llista Falciani" w:st="on">la llista Falciani</st1:personname>
perquè regularitzessin abans que arribés una inspecció.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-70542930572085717872015-04-20T09:30:00.000+02:002015-04-20T09:30:01.385+02:00Tres anys d'Hollande<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">Sembla que són molts més però ara fa tres anys de l'elecció de François
Hollande com a president de <st1:personname productid="la República Francesa" w:st="on">la República Francesa</st1:personname> i en queden dos per les
eleccions presidencials de 2017. Un 79% dels francesos es manifesten
descontents o molt descontents amb el seu president. Un rècord rotund
d'impopularitat. A aquest gran país que és França li falta un líder polític que
expliqui que el farragós aparell burocràtic públic, en bona mesura emparat i
promogut pel gaullisme, no és sostenible. Manuel Valls acarona en somnis el
nomenament, Sarkozy, un cop més hiperventilat, ja es veu rescabalant-se del
deshonor de la no reelecció. Alein Juppé s'ho mira amb aristocràtica paciència.
I els Le Pen només han començat les batalles de família, que continuaran.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-54289499103809820362015-04-19T17:03:00.002+02:002015-04-19T17:03:43.105+02:00L'amistat. Ferran Prat i Batlle<div style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: 11.25pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">A vegades m'he
preguntat si tindria prou nervi i frescor per escriure ininterrompudament
durant onze anys el “Diari de Sessions” al Diari de Girona. Quan em flaquejava
la confiança, en Ferran Prat solia aparèixer per casualitat, per telèfon, i em
comentava el seu punt de vista del que havia escrit i l'opinió de les múltiples
tertúlies i grups d'amics on havien parlat dels temes de la política i de la
vida en els últims dies. Em sembla que se m'ha mort el lector número u
d'aquestes notes setmanals. Però sobretot se m'ha mort un amic. Moltes persones
que he conegut amb unes grans capacitats tècniques al final resulten ser un
veritable zero a l'esquerra en el que ara s'anomena intel·ligència emocional i
que de sempre se n'havia dit gent amb bons sentiments, amatents pels altres,
delicats en els detalls, gent que sempre saps que hi pots comptar. Aquest era
en Ferran Prat. Un amic amb un somriure dolç sempre als llavis, una mirada
punyetera d'empordanès destil·lat per una vida viscuda amb intensitat fins als
últims replecs. Un home que ha viscut i combatut durant anys contra el càncer.
Que quan ha patit molt no se n’ha queixat mai i que sempre ha desprès un
optimisme que podia resultar sorprenent. En Ferran Prat no és un home d'una
vida simple i lineal que es pugui resumir en els seus anys d'alcalde de
Vilamalla o com a membre actiu de tantes associacions. En Ferran era tot això
i, a més, i sobretot, un gran facilitador de noves amistats. Ell ens ha posat
en contacte i ha fet brollar l'amistat entre persones que segurament no ens
hauríem conegut si no fos gràcies a ell. Persones de procedències diverses que
ell ajuntava harmònicament. Ell era el més oposat possible al sectarisme i al
gregarisme que alguns cors agres tenen en el seu malviure. En Ferran Prat era
jovialitat perquè era allò que ara se'n diu un gran club d'amics empordanesos i
gironins. Amb poc temps s'han mort l'Artur Soldevila i en Ferran Prat. Els dos
me'ls va presentar en Ramon Sala i Canadell, que era un altre home bondadós i
partidari de la ironia com a millor desgreixador dels moments de tensió. Els
dinars dels divendres a Llers, on jo podia anar ocasionalment, eren una
concentració altíssima d'homes i dones amb marcat caràcter. Un cop en Ferran,
sortint d'uns dies de lluita contra el càncer, una mica recuperat i amb moltes
ganes de recuperar la normalitat, em va venir a veure a Madrid per assistir a
un Ple del Congrés i passar estones junts. Arribat a Madrid, un mal gest li va
fer trencar o esquerdar un os d'una cama. La qüestió és que vam passar una nit
a urgències d'un hospital que no recordo pas quin era. Pacient i gens
remugaire, esperant durant hores i hores la consulta, vam parlar de les coses
de la vida amb aquella calma que et dóna un temps no previst. Recordo
perfectament que en Ferran em va donar molts bons consells. Em va dir que un
dia un té responsabilitats públiques i un altre dia en deixa de tenir. Però qui
no té la necessitat de la pompositat dels càrrecs públics per sentir-se alguna
cosa és qui realment s'ha fet en base a valors sòlids i tresors d'amistat que
li queden per sempre. Si, en Ferran, un home fet a si mateix amb molt d'esforç,
va ser alcalde durant tres dècades, va ser conseller comarcal, home clau
d'Oncolliga. Tot això ho va ser però tot això és poc per definir-lo. La seva
carta de presentació era aquell somriure bondadós i murri i un amor desbordant
-que el va fer viure molt- per la seva família, els amics i la terra.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-56075046416205091092015-04-15T09:30:00.000+02:002015-04-15T09:30:00.523+02:00PSOE i Podemos sense complexes<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Hi va haver-hi un moment que el PSOE
es va escandalitzar amb el que deia Podemos i el va combatre fins al punt que
el secretari general del PSOE va dir que mai hi pactarien. Molt han canviat les
coses. Mutacions de percepció i resistència dels que estaven en perill. Avui,
al Madrid polític i arreu es té clara una cosa: on puguin, PSOE i Podemos
pactaran. Començant per Andalusia. Ganes
de poder i moltes ganes a un PP envellit de cop per inacció política. Pactaran.
I aquí començarà l’abraçada de l’os als alegres i volcànics nois i noies de la
Complutense de Madrid.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Roja antes que rota. Dijous passat
vaig coincidir amb Miquel Roca en una interessant reunió anual amb italians. El
dia abans ha estat a Madrid i ha sopat a La Ancha, el restaurant més famós de
la Transició que ara queda lluny. La seva conclusió després d’escoltar els
vells roquers sèniors en el Madrid polític: “Tornen a estar tan obsessionats
amb allò de España antes roja que rota que de moment el mes de maig ja la
tindran roja”. Certament la dreta política i mediàtica va propulsar Podemos i
ara li ha sortit un<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a> replicant de dretes espanyolista:
Ciudadanos que amb política migratòria i fiscal es posa a la dreta del PP.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20442212.post-60299828602837753172015-04-14T09:30:00.000+02:002015-04-14T09:30:00.806+02:006 mesos per algunes decisions<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">D’aquí a sis mesos, i potser una
setmana mes, es firmarà el decret de convocatòria de les eleccions al Congrés i
al Senat. Amb això vull dir que al partit del govern li queden sis mesos de
legislatura per adoptar decisions. En el que fa referència a les comarques
gironines, en aquests sis mesos el PP es juga complir el mínim del mínim que
els seus dirigents s’han compromès en públic: l’inici de les obres de
desdoblament de la N-II en el tram nord i una inversió en l’Eix Pirinenc.
Traduït en obres pendents: la ministra de Foment es va comprometre a licitar i adjudicar
el passat mes de febrer les obres del tram Medinyà-Orriols del desdoblament de <st1:personname productid="la N-II. Unes" w:st="on">la N-II. Unes</st1:personname> obres
aturades des del 2010. També queden sis mesos perquè el Govern central liciti
el desdoblament d’un dels trams de la N-260 entre Besalú i Figueres. Tots els
tràmits administratius en els dos casos estan perfectament acabats des de fa
anys. Només és voluntat de complir. Amb un retard històric, penso que les dues
obres poden començar en els propers sis mesos. La prova del cotó. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Un pont notable. Una cosa és parlar
dels anys de retard i de les desviacions pressupostàries i una altra de l’obra
acabada i la seva utilitat. El nou pont sobre el riu Ter a Girona, que
encertadament alguns veïns ja han batejat com el pont de l’Aurora (recordant
l’antiga fàbrica de paper ubicada a tocar del riu), és un exemple d’obra
pública molt ben feta i d’una qualitat molt notable. És la part última d’uns
accessos a la ciutat que Joaquim Nadal va pactar amb el ministeri de Foment a
mitjans dels anys noranta del segle passat i que ell mateix </span><span style="line-height: 115%;">va relatar en la premsa local</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;">. És la part final d’una anella de traça
urbana que connecta la sortida de Girona sud de l’autopista amb Pont Major. Un
pont destinat a ser emblema de la ciutat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Un balanç positiu en comparació. A
sis mesos del final de la legislatura a Corts Generals, es pot dir que el
balanç de l’obra pública de l’Estat continua essent raquítica, l’última en
inversió per càpita de totes les províncies de l’Estat, però millor si la
comparem amb, per exemple, les dues legislatures anteriors: trams curts de la
N-II desdoblats però, sobretot, dos compromisos de campanya que contra el
fatalisme dels apocalíptics han arribat a bon destí: la conversió del Port de
Palamós en frontera internacional –frontera Schenguen- i el conveni per la
construcció d’un modest però necessari baixador de la línia d’alta velocitat a
l’aeroport de Girona. He rebut resposta parlamentària aquesta setmana sobre el
calendari de la posada en funcionament de les instal·lacions al port de Palamós
i sembla que estaran perfectament llestes per la temporada turística. Un petit
detall: el govern de l’Estat hi posa el cartell i els policies, la Generalitat
paga la inversió per les instal·lacions d’un port internacional. </span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jordi Xuclàhttp://www.blogger.com/profile/07372088346598877536noreply@blogger.com0