29 d’octubre 2014

Normes de transparència

Són indispensables algunes modificacions legals per fer molt més transparent el funcionament de les administracions públiques i l'ús del diner públic. Absolutament d'acord i amb això estem treballant. Però a vegades em pregunto perquè amb els instruments ja existents no es fa la feina de control i exigència dels electes. Perquè ningú controla la feina dels parlamentaris al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals. Perquè amb tres anys ningú ha avaluat els pressupostos o les iniciatives parlamentàries. No s'hi val a fer passar bou per bèstia grossa però cal un control cívic, democràtic i periodístic perquè així sigui.

28 d’octubre 2014

El debat de pressupostos

Ja s'ha acabat el termini per presentar esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat. Espero amb delit conèixer quantes esmenes acceptarà el partit de la majoria absoluta, el PP, per treure Girona del llustrós lloc de la província amb menys inversió per habitant, 70 euros per habitant tot l'any 2015, davant Ourense, al capdamunt, amb 1.990 euros per habitant i any. A veure si a acceptaran esmenes essencials per dignificar la inversió. A veure si fan reversible la seva particular declaració unilateral de retirada de l'Estat de les comarques gironines.

27 d’octubre 2014

Eleccions a Grècia

Entre desembre i el proper febrer hi haurà eleccions avançades a Grècia. L'anunci no és oficial però els mercats financers ja comencen a registrar els primers símptomes del que s'acosta. L'actual parlament no pot sumar els 2/3 necessaris per elegir el nou president de la República. El partit Sirisa, a l'esquerra dels socialistes, anti euro i partidari de la sortida de la UE, qui ja va guanyar les eleccions europees, es resisteix al consens i farà caure el govern. El resultat és incert. L'esquerra, fragmentada, encara tindrà una nova escissió dintre de l’històric Pasok. Grècia representa la pitjor evolució possible del canvi de sistema de partits que a l'Estat espanyol començarà amb les eleccions locals i autonòmiques del quart diumenge de maig de l'any que ve.

26 d’octubre 2014

Postal de Kiev


Eleccions a Ucraïna. Aquest diumenge se celebren eleccions parlamentaries a Ucraïna per renovar un parlament, Suprema Rada, encara tributari de l'anterior règim que va caure la nit del 21 al 22 de febrer d'enguany. Les eleccions presidencials es van resoldre amb un guanyador clar en primera volta, el president Petro Poroshenko, qui ara ha format una coalició electoral que se situa en primera posició en les enquestes amb un 30% d’intenció de vot. Convindran aliances postelectorals però sembla bastant garantit que una coalició proeuropea formarà el proper govern. Una coalició que, en paraules del ministre d'Afers Exteriors, busca la doble compatibilitat de la relació comercial amb Rússia i amb la Unió Europea. Ucraïna està entre els 50 estats del món amb millor educació però està en la posició 142 en el rànquing mundial de transparència i lluita contra la corrupció. Una societat formada s'ha revoltat ja dos cops contra els dirigents lligats a Moscou. L'any 2004 es van equivocar amb l’elecció, a mig termini. Ara un aire d’estabilització es respira en les hores prèvies a les eleccions. Tampoc cal parlar d'un món feliç. En aquesta terra de gran bellesa i potencials les ideologies compten molt poc. Ucraïna, un gran país per aproximar a Europa sabent que mai deixarà de mirar, de cara o de reüll, a Rússia. La plaça del Maidan va recuperant la seva normalitat mentre onegen banderes d'un país amb orgull i nacionalisme de guerra I unes banderes europees d’esperança.

20 d’octubre 2014

Port Schengen

Dimecres passat a la tarda a la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya defenso una iniciativa sobre la racionalització de les fronteres exteriors de l'espai Schengen als ports espanyols. Per dir-ho en xifres: Espanya té 43 ports amb frontera internacional, el que més en té de tots els Estats membres d'aquest espai de lliure circulació de persones. Una dada: Espanya amb 47 milions d'habitants té 43 ports internacionals mentre que Itàlia amb 60'7 milions d'habitants té 23 ports internacionals. Per què tanta irracionalitat? Quins criteris de cost-benefici guien aquesta gran bacanal de ports internacionals? I mentre alguns ports internacionals tenen un tràfec de persones i mercaderies més que modest, el port de Palamós encara no és frontera internacional. Anys i anys de reivindicació i treball. Palamós serà frontera internacional per Setmana Santa de l'any que ve. Tindrem port internacional a la Costa Brava per la propera temporada turística. El Govern de la Generalitat hi posarà els quartos per pagar les instal·lacions i el Gobierno hi posarà l’autorització, la foto de la inauguració governativa i els Guàrdies Civils. Molt content d'haver arribat fins aquí. Les files del Partit Popular es remouen com un Moby Dick en plena batalla final per l'apro de la victòria. Comparteixo fins a tres llargues converses amb Xavier Ribera, president de la Cambra de Comerç de Palamós. El senyor Ribera, bona gent del país de cor net, vol que les coses surtin bé. Repugna les maniobres per posar la por al cos, pur franquisme que encara reverbera en el segon decenni del segle XXI. Resistir amb senderi.... és guanyar. El dimecres 15 d'octubre per unanimitat el Congrés dels Diputats dóna llum verda a Palamós com a port internacional. El dia desprès surt als diaris amb lletra més aviat petita perquè un outsider de tota la feina de picar ferro fred i ferro calent ha preferit filtrar una petita noticia negativa. Aiii, la fira de les vanitats, el mercat del Bla-bla-bla (tema central de la gran pel·lícula La Grande Bellezza...). I aquest periodisme de còpia i enganyar tot el que arriba a la safata d'entrada del correu electrònic. En tot cas, la noticia de la setmana: Palamós serà port internacional en setmanes. Bé i bo pel turisme, per l'economia, per les comarques gironines. Molt content. Els disgustos al compte de les amargors de les feina. Les bones emocions amb el senyor Xavier Ribera compensen tots els glops d'enveja. Anem endavant!

19 d’octubre 2014

Temps d’acceleració


El lloc en que em varen fer possible. Dissabte 18 d'octubre, Sant Lluc, el patró d'Olot. Com diu la cançó de Raimon, "quan torno al lloc en em varen fer possible....". Mati olotí, Fageda d'en Jordà i matar el cuc a Cal Sastre de Santa Pau, digestió a Batet de la Serra, des d'on escric aquestes ratlles. Reunió familiar indispensable per retrobar la calidesa del ventre matern (en sentit gran) en aquests temps accelerats on tanta gent pateix, on tanta gent necessita la certesa de la mà ferma, de la mirada segura. Fem el cor fort, tirem endavant. Ens conjurem. Sabem que no ens tornarem a trobar tots junts fins el 24 de desembre. I, fins aleshores, tantes coses han de succeir. Ningú sap amb certesa en quin sentit. Alguns tenen el millor camí traçat però que sigui possible depèn de l’evolució d'aquest magma de raciocini, llàgrimes incontingudes davant les càmeres, mala llet, bona fe, esperança, transcendència, càlcul de vol gallinaci, magnanimitat, misèria, feina discreta, sorolls estridents, esqueixaments emocionals, retrobaments impensables... Tot això en aquests temps accelerats. En tot això penso en el capvespre del dia de Sant Lluc mirant la Garrotxa des de Batet de la Serra amb la serra de Cavallers i el Taga de fons, aquesta muntanya perfecta amb una culminació que toca el cel i la sensualitat.

Pressupostos 2015. Unes poques dades que parlen per si mateixes: Girona és la província espanyola amb una inversió per càpita més baixa de tot l'Estat espanyol amb 70 euros per habitant i per any. La província més ben tractada és Ourense amb 1.990 euros per habitant i per any. El promig espanyol és de 243 euros per habitant i per any. Perquè les comarques gironines arribessin al promig espanyol s'hauria d"incrementar la inversió en 125 milions pel 2015. Actualment la inversió és de 53 milions d'euros però 24 són en una partida de manteniment de la xarxa ferroviària, pur maquillatge. Ja està tot dit. No calen adjectius. Alguns ens acusen d’apocalíptics. Som gent moderada i esfereïda. Noway! 

La crida del diumenge 19 d'octubre. Avui una mica desprès de migdia l'ANC farà una crida a la unitat dels partits favorables al dret a decidir. Divendres el meu veí iconoclasta Ramon Iglesias escrivia que els partits i els politics d'ara ja no serveixen i que es veuen abocats a un urgent reciclatge. Una onada ve, hi estic d'acord. Servirà per separar el gra de la palla, de la política i del periodisme. Visca la societat cooperativa, visca l'aggiornamento!! Ens veiem en el camp de la batalla de la meritocràcia. Temps d’acceleració.

13 d’octubre 2014

Pla de xoc fora de temps

Fa temps que a la Moncloa veuen que la maionesa s'ha trencat i la fortuna els ha abandonat. Per això han intentat, en setmanes, corregir el rumb: retirada de la reforma de la llei de l'avortament, propera retirada -a finals d'aquest mes- de la proposta de donar la majoria absoluta a un alcalde amb el 40% dels vots -gran coagulador de les llistes d’oposició- i una missió discreta de 300 efectius "en segona línia" (paraules del ministre de defensa) en l'aliança militar internacional per combatre el terrorisme extremadament agressiu i efectiu de l’organització Estat Islàmic. Aquest combat que la civilitat esta lliurant contra la barbàrie. La reverberació de les manifestacions contra la Guerra d'Irak de la tardor del 2003 són molt presents en aquesta discreta missió que suposa una esmena a la totalitat a la foto de les Azores d'Aznar el 2003 (un home de províncies acomplexat posat assedegat de fotos amb els vicaris transitoris del poder mundial), un preu alt, altíssim.

I els catalans sense manies. La Moncloa sap que té problemes. I el Partit Popular també. Per exemple, no té candidat o candidata a l'alcaldia de Madrid a sis mesos de la firma de convocatòria del decret de les eleccions municipals. Però la Moncloa sap que el principal problema és com respondre a la demanda majoritària del dret a decidir dels catalans sense que "se nos vaia la mano" em reconeixia aquesta setmana un diputat del PP. Aquesta doctrina marianista que diu que el temps ho resolt tot no s'ha pas complert en el món de les autoprofecies complertes del món del PP. Avui el Govern té un greu problema a menys de tres setmanes vistes. El pot resoldre a les males, pot ser. Amb un cost d'imatge internacional important i una franca reculada a Catalunya, quasi fins a la resualització. No saben com afrontar l'etern "problema catalan" que ara té més força i menys manies que mai. El "problema catalan", a la vegada, s'ha deixat de miraments. Passi el que passi en la propera setmana -clau- ja res serà igual. Definició de nous espais politics a Catalunya, un test a tocar sobre la grandesa de mira o el vol gallinaci dels partits partidaris del dret a decidir i una societat que s'indigna per no poder votar, sigui el que sigui el que vulgui votar.

12 d’octubre 2014

Un aire d’irritació just abans de la tempesta

El cel s'enfosqueix. Després d'un dia de forta calor i cel ample com els quadres de Velázquez comença a cobrir-se el cel de Madrid. La nit de dimecres va ploure fort, molt fort. Una condensació de malestar i irritació s’està formant en el cel del barri del Congreso. Aires de tardor semblants als aires de 2003 amb el Prestige i la guerra de l'Irak. Un catalitzador ha desfermat aquest malestar, el primer cas de l'Ebola a Espanya i la pèssima gestió de la sanitat de la Comunitat de Madrid i del Ministeri de Sanitat. I els filets de plastilina del petroli del Prestige en aquest cas són les glopades d’informació de les targetes de crèdit negres de Bankia -4000 euros de lliure disposició mensual en alguns casos- dedicades a viatges, licors, antiquaris i altres lubricants de la màquina del poder fraternal del Madrid de la bacanal del totxo. Tot això va sortint ara, la informació estava registrada des de fa temps. Algú ha decidit permetre la caiguda lliure del gran compromís PP-PSOE-IU-UGT-CCOO en el Madrid del ciment.

Un accent grec. El PP té perduda la majoria absoluta a Madrid i al País Valencià però el PSOE té enquestes que el deixen en tercera posició en les dues comunitats per darrera de Podemos. Ni el PP ni el PSOE es podien imaginar, fa un any, que el mapa polític que ve té cada cop més característiques del mapa polític de la Grècia desdibuixada pels estralls de la crisi. Un històric PASOK devorat per la seva esquerra i una Nova Democràcia com a primer partit però extremadament debilitat amb poc més del 20% dels vots. Paisatge grec per les eleccions autonòmiques de maig de 2015 i per les generals de finals de 2015 o començaments de 2016 -Rajoy serà un president que intentarà aprovar cinc pressupostos en els seus quatre anys de mandat.  Aires de final del bipartidisme amb un PP que ha perdut la gràcia de ser la vareta per la solució de la crisi econòmica - això ja es va veure amb el resultat de les eleccions europees- i amb un PSOE que balla per un peu al so de la flauta que interpreta la insuportable lleugeresa de la mercadotècnia de l’època de Pedro Sánchez-Cortefiel. Els 'hilillos de plastilina" són les glopades de milers d'euros de les targetes de farres de Bankia, la indemnització de 1.350 milions d'euros a les empreses que explotaven la planta Castor, encapçalats per Florentino Pérez, un vell conegut en els redits de les compensacions per lucre cessants que ja va cobrar, amb les seves empreses, més de 200 milions d'euros per lucre cessant en els Túnels del Pertús de la línea del tren d'alta velocitat (el cas TP Ferro).

07 d’octubre 2014

Work in progress

920 municipis catalans han presentat aquest dissabte mocions de suport a la consulta no refrendària i jurídicament no vinculant del 9 de novembre. Vaig escriure la setmana passada que votarem tres cops en els propers dotze mesos. Que serà un camí amb revolts però decidit. Ara queden cinc setmanes. El món local hi tindrà un paper determinant. Els electes són altament respectats en el món democràtic civilitzat. La remor comença a ser global. Aquesta setmana he escoltat moltes opinions internacionals. Un home savi i coneixedor de Catalunya que es mira les coses des de la serenor de les Açores em diu que el govern dels conservadors espanyols ho ha fet molt malament. Un altre mira a Hong Kong, la consulta ja és comentada per la premsa anglosaxona. Cinc setmanes, només, per fer-ho bé i arribar a bon port. Fins ara la dialèctica segle XIX - segle XXI va marcant la pulsió cívica i social d'una mobilització sense precedents. Go in!

06 d’octubre 2014

Despullant els pressupostos

Aquesta setmana que ara acaba el Govern de l'Estat del Regne d'Espanya ha presentat el projecte de pressupostos generals de l'Estat pel 2015. Ja es sabut i subratllat que la inversió a Catalunya representa el 9'5% del total de la inversió territorialitzada per un país que representa el 16% de la població, el 18'5% del PIB i el 33% de les exportacions. Cal dir-ho ras i curt: aquests pressupostos signifiquen una Declaració Unilateral de Retirada de l'Estat a Catalunya. Anem, però, a despullar els pressupostos a les comarques gironines, pam a pam.

El maquillatge de la senyoreta Pepis. És sabut que Girona és la segona demarcació, diguem-ne província si volen, amb menys inversió per càpita. Tot i això els comptes de la senyoreta Pepis han fet treure pit al Partit Popular que s'ha atrevit a qualificar d'excel·lents aquesta pressupostos. Anem per pams. El govern destina 6'5 milions d'euros per l'any 2015 pel desdoblament de la N-II en el tram Caldes de Malavella-Sils. És conegut que el contracte de construcció contemplava un període d'obres de 15 mesos que acabava el gener de 2014. Com es pot presentar com una filigrana pel 2015 una obra que s'hauria d'haver acabat a començaments d'any. 


El Govern de l'Estat també pressuposta 5 milions d'euros pel tram nord de la N-II entre Vilademuls i la frontera francesa. Fa deu anys que fiscalitzo, en exercici de les meves responsabilitats pressupostàries, els pressupostos de l'Estat. Cada any hi ha hagut partides pel tram nord i cap any s'han gastat.
És cert o no que la ministra de Foment va afirmar el mes de juny d'aquest any que les obres dels minitrams Sils-Caldes i Medinyà-Orriols començarien aquest any i que cap dels dos ha començat i que del segon ni tan sols s'ha adjudicat l'obra?

És cert que el Govern de l'Estat no ha previst ni un euro per la variant d'Olot que no es un caprici dels olotins sinó la peça pendent de la pota nord de l'Eix transversal Vic-Olot-Figueres-frontera francesa?
És cert que el Govern de l'Estat no ha previst ni un euro per l'Eix Pirinenc i concretament pel barat desdoblament del tram Besalú-Figueres que ja està enllestit administrativament?
És cert que el Govern de l'Estat ha pressupostat obres per la costa Gironina que fa anys i anys que haurien d'estar acabades com la restauració del passeig del Molinet de l'Estartit i que, en canvi, continua amb partida zero per la zona de Radio Liberty de Pals mentre fa inversions milionàries a les zones dunars de les platges de Huelva i Formentera?
És cert que el Govern de l'Estat continua sense posar en funcionament la Biblioteca provincial, acabada fa un any, i sense posar fil a l'agulla a l'Arxiu provincial (l’únic pendent de les quatre províncies catalanes)?
Tot això és cert, desgraciadament. Una DUR, retirada de l'Estat.

05 d’octubre 2014

L'aigua per esclarir


L'aigua i les preguntes. El servei del tren d'alta velocitat ha quedat suspes varis dies a la linea Barcelona-Perpinyà perquè una espectacular inundació va inhabilitar l’estació de Girona. Cas fortuït com va afirmar la ministra Ana Pastor? Un cop restablert el servei és l'hora de respondre a moltes preguntes que ens conduiran, molt probablement, a la conclusió que en absolut és un cas fortuït i que hi ha responsabilitats polítiques i tècniques pendents d'afrontar. A partir d'ara s'ha d'exigir la màxima transparència a l'empresa estatal Adif, encarregada de la direcció d'obres i l’explotació de l'estació. 

Al polígon Mas Xirgu de Girona hi ha un dels pous d'atac del túnel de la línea d'alta velocitat. Els pous d'atac dels túnels es fan per fer entrar i sortir la tuneladora i per seguretat dins dels túnels. Tenen uns 20 metres de diàmetre i uns murs fets de formigó. El riu que passa per prop d'aquest pou és el riu Guell. Durant la construcció es va fer un desviament provisional del riu per l'obra de la línea. Un desviament calculat per un període aproximat de tres anys. Un cop acabada l'obra, no es va reordenar la zona. El govern pot confirmar o desmentir el fins ara descrit?

Els sediments que portava el riu el dia de la inundació amb una pluja de 140 litres per metre quadrat per hora va provocar una presa a la zona del desviament i va desbordar. Pot confirmar o negar el govern el escrit aquí?

Aquesta aigua va anar a parar al pou d'atac, que és una entrada topogràficament més baixa i que no estava tapada. Aquest pou esta envoltat per valles de seguretat i Adif acostuma a no tapar els forats. Tampoc ho va fer en el pou d'atac a Montcada i Reixac. 

Un cop va començar a entrar el cabal dintre el pou l'aigua va anar a parar directament a les vies en una pendent de 1'8 per 1000. L'aigua va circular per les vies que van cap a l’estació. Pot confirmar o desmentir el govern el ara escrit?

Les bombes de drenatge no van començar a treballar fins que el nivell de l'aigua que inundava l’estació no va superar el quadre elèctric. Pot confirmar o desmentir el govern el aquí escrit? 


El president d'Adif ha de comparèixer urgentment en seu parlamentària, com ja ha demanat el diputat Pere Macias. Aquesta gran i vergonyant piscina que ha rebut els alcaldes de les ciutats europees amb tren d'alta velocitat pot ser el pou de l'esqualida presència del Partit Popular a les comarques gironines.