12 d’octubre 2008

Sobre trens i abonaments

Arran de la iniciativa d'ampliar el servei de trens Figueres-Girona-Barcelona fins a mitjanit i amb majors freqüències, alguns lectors m'han fet notar que Renfe s'ha carregat els abonaments trimestrals i els ha convertit en mensuals amb l'obligació de comprar deu viatges. Una pujada encoberta de preus. Un estudiant tipus a Barcelona utilitza vuit viatges al mes. I n'ha de malbaratar dos. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, té un compromís votat per unanimitat del Congrés dels Diputats. També pels diputats socialistes, quina cosa s'agraeix.

La N-II aturada

L'empresa adjudicatària de les obres de desdoblament de la N-II entre Sils i Caldes de Malavella, Copcisa, s'ha plantat i ha deixat les obres. Afirma que s'ha produït un increment d'un 20% respecte al preu d'adjudicació. Fa uns mesos l'empresa adjudicatària de la construcció del tercer carril de l'AP-7 també va renunciar a l'obra. Què està passant? Quines mesures pensa adoptar el govern? Els minitrams de la N-II paralitzats. Quasi un sarcasme per als soferts ciutadans de les comarques gironines.

L'economia, sobretot

Pot ser que el que estem vivint aquests dies en el camp de la crisi financera internacional ho recordem d'aquí a molts decenis. La primera crisi econòmica d'una economia globalitzada però no del tot regulada en els trànsits econòmics del lliure mercat. Sembla clar que la crisi arrenca el 2 d'agost de 2007 a les borses dels Estats Units però els productes tòxics estan endosats també a bancs europeus. Per això resulta un pèl petulant afirmar que el sistema de regulació bancària de l'Estat és el millor del món. Tenim un sistema bancari ben regulat però també tenim les nostres subprime: tantes i tantes hipoteques apalancades. Ja no és un debat ideòlogic sinó de pragmatisme. És indispensable que els governs intervinguin i assegurin els fons privats i avalin empreses i bancs. Tot per recuperar un intangible indispensable: la confiança. Arribarà, però encara tardarà uns mesos. Tot és culpa d'una crisi exportada? No. També hi pesa un model de creixement basat en el diner fàcil i la clàssica pilota financera. Més en la puixant economia de Madrid que en la tradició financera catalana. S'ha arriscat poc en el camp de l'economia innovadora i de la investigació, en termes generals. I només els més valents i els més audaços en sortiran ben parats. Alguns edificis a mig acabar a peu de carreteres ben transitades dels nostres berrals són el recordatori d'un empatx que ja ha passat, d'un aprimament inevitable. Estic content de viure de lloguer. La meva generació és la que complia tots els requisits per quedar "entrempada" per hipoteques que pugen i pugen. Ara la manera catalana de fer rutllar l'economia s'ha de tornar a receptar per curar el refredat econòmic de l'Estat. Torna la fórmula de l'economia del pencar i pencar, i no la de l'especular i especular.

Dues carreteres pendents d'obres.

Ja portem cinc anys de tripartit. Tot un tast. Veurem en poques setmanes o dies com acaba la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. I la reacció dels diferents partits. No cal avançar esdeveniments. Només recordo dos compromisos lligats amb carreteres de les comarques gironines. Abans d'acabar el 2008 havien d'haver començat les obres de desdoblament de la carretera entre Besalú i Banyoles. Res de res. Segon compromís: l'estiu del 2003 els aspirants a dirigir la politica territorial repartien propaganda a peu de carretera a Bordils prometent la variant de Bordis i Celrà. La resposta ja la saben.

Una terrible alegalitat

Una altra vegada parlem de la prostitució des d'un abordatge parcial i quasi agònic. L'alcaldessa de Vila-sacra ha decidit ruixar amb Zotal una rotonda on s'instal·lava una prostituta. Decisió errònia. Això és matar l'agent i no la causa. Entenc els alcaldes indignats per la passivitat. La situació a l'Estat espanyol és la més hipòcrita de totes: una indefinició culposa i verinosa. Ni regulació ni prohibició. Fer veure que no existeix mentre hi ha màfies organitzades de tràfic d'éssers humans i no existeix un marc normatiu que asseguri unes mínimes normes de salut, higiene i lluita contra el proxenetisme. La periodista gironina Sion Biurrun signa un molt bon 30 minuts que TV3 emetrà el 19 d'octubre i que explica cruament tota aquesta realitat. Una realitat que ha d'afrontar una legislació estatal. Ni una ordenança municipal ni una llei autonòmica. Però dintre dels partits hi ha uns debats essencialistes que bloquegen qualsevol solució parcial a millor. Potser aquesta pressió creixent dels alcaldes farà saltar tant de debat dil·latant.

La candidatura de Barcelona

Escric aquestes notes des del centre de Convencions del Mar Mort a Jordània on se celebra la reunió anual de parlamentaris del Procés de Barcelona-Unió pel Mediterrani. Una de les meves feines aquí és treballar perquè Barcelona sigui la seu de la secretaria general de la Unió euromediterrània. A finals d'agost el ministre Moratinos va tornar d'una reunió informal de ministres d'exteriors de la Unió Europea a Avinyó amb la candidatura de Barcelona quasi assegurada. Així m'ho va explicar. La decisió s'hauria de prendre en tres setmanes. Què ha passat des d'aleshores? El president Zapatero s'ha dedicat a dir que el primer ministre italià està deprimit perquè l'economia espanyola supera la italiana i que en tres anys l'economia espanyola superarà la francesa. Resultat: avui França presenta la candidatura de Marsella contra Barcelona i els nostres amics italians recolzen la candidatura de Tunísia. Fent amics pel món. D'altres coses, potser sí, però de relacions internacionals, el president del govern en va fluix.

05 d’octubre 2008

Girona i els Pressupostos Generals de l’Estat


Dimarts el vicepresident segon i ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, va entregar el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l’Estat al Congrés dels Diputats per a la seva discussió, votació i, en el seu cas, tramitació. Aquesta setmana, doncs, ha estat dedicada, en part, a analitzar el projecte de Pressupostos i el seu impacte a la demarcació de Girona, els interessos de la qual ens pertoca defensar a Madrid als diputats i senadors. Aquestes són algunes de las dades objectives que ens presenten aquests pressupostos decebedors i que s’han de modificar a l’alça, amb una major inversió.

Pugen o baixen els PGE? L’executiu anuncia un increment del 28% dels Pressupostos a les comarques gironines. No cal ser gens astut per detectar que les partides que creixen són les dedicades a la construcció del Tren d’Alta Velocitat. Per fi arriben les obres a Girona. Les esperem des de 1986. El Govern del PP ens va prometre la posada en funcionament del tren fins a la frontera francesa pel 2004. El PSOE fins fa dos anys ens anunciava l’arribada a la frontera francesa pel 2008. I ara pel 2012. Tan de bo. També és cert que la gran partida de l’Alta Velocitat per 2008 en els pressupostos d’enguany era de 262 milions d’euros. I que no s’han gastat. És clar que l’Alta Velocitat és una gran inversió que arriba amb molt de retard. Però el que sostinc és que aquesta no és una partida que es pugui territorialitzar a les comarques gironines sense fer trampa. Vull dir que el TAV no es fa per anar d’Hostalric a la Jonquera sinó que és una comunicació transeuropea. Per anar de Sevilla a Bucarest, d’aquí a uns anys, o de Girona a Brusel·les, d’aquí a ben pocs anys. La partida del TAV emmascara, però, la caiguda molt notable de la inversió en les partides que sí que són territorialitzables. Tots els Ministeris inversors redueixen les seves partides a Girona: Foment, Medi Ambient, Habitatge, Cultura i les partides de Medi Natural destinades a Vies Verdes. Anem per pams.

Foment- La inversió en carreteres a les comarques de Girona disminueix en 26’4 milions d’euros en els Pressupostos del 2009. Dit d’una manera més contundent: la inversió prevista pel 2009 cau un 43’75% respecte a la pressupostada pel 2008. Girona és la demarcació en la que inverteix menys el Ministeri de Foment de les quatre províncies catalanes. En dues, Barcelona i Tarragona, la inversió puja respecte a l’any passat i en dues, Girona i Lleida, baixa. Tot i això, Lleida, amb la meitat de la població que Girona, té més inversió que Girona. En els pressupostos de l’Estat pel 2008, es destinaven 60 milions d’euros a les carreteres de l’Estat a Girona. Aquest anys es preveu destinar 33’9 milions.

N-II- Qui rep més directament aquesta retallada és la N-II i la A-26, l’Eix Pirinenc. Llegeixo que els propis socialistes gironins reconeixen que els diners destinats a la N-II són insuficients. Continuem essent la demarcació de l’Estat amb menys quilòmetres d’autovia, exceptuant Ceuta i Melilla. I de la N-II, carretera amb més de 25.000 vehicles diaris de promig en tot el recorregut gironí, només hi ha desdoblats 8’6 quilòmetres. A aquest ritme, no arribarem al 2012 amb tota la N-II desdoblada, que és l’objectiu més que raonable que vam plantejar durant la campanya electoral de les eleccions de març d’enguany. Es consignen partides per començar les obres en dos nous trams: Tordera-Maçanet de la Selva (8’5 quilòmetres) amb només 7 milions d’euros. Estem parlant de menys d’una cinquena part del que costa aquest tram. Cap al nord de Girona, sobre partida pel desdoblament de Medinyà a Orriols (3’4 quilòmetres) amb una esquifida partida de 200 mil euros. Per què no arrancar les obres amb ambició i fins a les portes de Figueres?

A-26- La inversió en la A-26, l’Eix Pirinenc, és molt més fàcil de resumir: congelada. Parada en sec. Pel tram Besalú-Figueres (25 quilòmetres) es destinen 10 mil euros. L’any passat 600 mil, que no es van gastar. I l’altra gran peça congelada de l’Eix Pirinenc és la variant d’Olot. Importantíssima. No pas per cap reivindicació local olotina. En els primers mesos del proper any, diuen, entrarà en funcionament el túnel de Bracons i, per tant, la nova carretera Vic-Olot que fa cinc anys que el tripartit va marejant entre querelles i modificacions. A la pràctica, l’obertura de Bracons altera el mapa de carreteres principals del país. L’Eix Transversal tindrà un nou ramal molt utilitzat: Vic-Olot-Figueres-frontera francesa. Segurament més transitat pels vehicles de llarg recorregut que el ramal Vic-Girona. L’any passat es van consignar 3 milions d’euros per la variant d’Olot arran d’una esmena del Grup Parlamentari Català. No se l’han gastat. I per enguany només hi ha consignats 50 mil euros per la redacció del projecte de la variant d’Olot. Una manca de planificació de la qual abans d’un any en veurem les conseqüències.

Medi Ambient- Per l’any 2008, els Pressupostos de l’Estat destinaven 9’2 milions d’euros en Costes per a les comarques de Girona. Pel 2009, es pressuposten 3’3 milions d’euros, una caiguda de dos terços. Tot es redueix a tres partides genèriques per a regeneració de la costa, sense cap especificació. Cap projecte dels passeigs marítims pendents. I, sobretot, cap inversió destinada a la platja de Sabanell de Blanes, la més castigada – amb el passeig destruït- a l’hivern anterior. És clar que aquest error s’ha de corregir. Per vies verdes, l’Estat destinava 835’8 mil euros pel 2008. Pel 2009: 0 euros. El pont sobre el riu Ter a Girona tampoc el veurem el 2009, només en maquetes en tres dimensions

I el que no es compleix!- Pressupostos del 2009 a part, per primer cop el projecte reconeix que el que es pressuposta no sempre es gasta. Allò que vinc denunciant des de fa anys per primer cop queda reflectit en els Pressupostos. El Govern de l’Estat s’ha inventat un nou ens públic: la Societat Estatal d’Infraestructures de Transport Terrestre (SEITT). A aquesta Societat l’ha dotat amb 782’7 milions d’euros per a Catalunya. D’on surten aquest grapat de milions? Doncs són exactament els diners que s’hauria d’haver gastat l’Estat en inversió el 2008 a Catalunya i que no s’ha gastat. Es multiplica per 7 respecte a l’any 2007. Un Estat molt poc complidor amb allò que pressuposta. Aquests PGE s’han d’esmenar intensament per incrementar la inversió. El PSC-PSOE de Girona es diu disposat a negociar esmenes amb CiU. Bona impressió. Nosaltres els votarem totes les que presentin per millorar les Pressupostos. Esperem que ells facin el mateix amb les nostres esmenes. I que sigui possible trobar un punt d’acord en les mancances i els increments necessaris.