El senyor David Tagues, assessor econòmic del president del Govern, amb despatx a Moncloa i que va arribar per substituir el senyor Miguel Sebastián –candidat melancòlic a l’alcaldia de Madrid per les sigles socialistes- ha fet unes quantes afirmacions de gran calat. Ha apuntat la necessitat d’allargar l’edat de jubilació atès que també s’ha allargat l’esperança de vida. El Parlament alemany ha provat un període que portarà, cap al 2012, a que els germànics tinguin l’edat de jubilació als 67 anys. El senyor Tagues també s’ha mostrat partidari de suprimir l’Impost de Patrimoni, que tenia una funció censal que avui no compleix. Cap altre Estat membre de la Unió Europea té l’Impost de Patrimoni. L’assessor Tagues també s’ha mostrat partidari de suprimir l’Impost de Successions i Donacions i ha obert una reflexió que deu fer escruixir als seus companys de causa: en el camp de les prestacions per jubilació potser s’haurà de passar a la redistribució generacional de la riquesa a una capitalització individual de fons de jubilació. El senyor Tagues, em consta, és molt sensat. El vice-president Pedro Solbes està molt més amb sintonia amb ell que amb el seu antecessor – que acariciava la idea de substituir-lo. Però totes aquestes idees serà difícil que es portin a la pràctica a 11 mesos de les eleccions generals. És clar que la reducció dràstica de l’Impost de Successions i Donacions està en mans del Govern de la Generalitat. I fins ara, res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada