Canvi de govern. 34 ministres en cinc anys.

34 ministres en cinc anys pelats de Govern de José-Luís Rodríguez—Zapatero. Jordi Pujol en va tenir 50 i llargs en 23 anys de govern. Rosa Domènech diu: “Zapatero s’abriga” i és una bona manera d’explicar aquest nou govern més ple que cap altre del “ferro” del socialisme d’avui i d’ahir. Del d’avui perquè el president i el vice-secretari general del PSOE estan al govern. Del d’ahir perquè el felipisme torna a seure al Consell de Ministres. Amb gran preocupació de la nova “banqueta” del socialisme que no ha arribat al govern. Ni un (Antonio Hernando, David Vegara...). El felipisme s’expressa així al govern d’avui: Fernández de la Vega era secretaria d’Estat amb Felipe González, Elena Salgado ho va ser tot en el sottogoverno del felipisme i està molt ben embolcallada pels màxims factòtums del socialisme d’aleshores. Manuel Chaves era ministre quan jo tenia 13 anys i era estudiant de setè d’Educació General Bàsica. I Alfredo Pérez Rubalcava continua allí, com ahir, abans d’ahir i demà passat...si segueix les passes del seu inconfessablement seguit Fouché. Recordo avui les paraules d’un històric del socialisme espanyol, encara avui en actiu i en posició influent: “Este chico no tiene columna vertebral”. Em venen al cap aquestes paraules perquè només així es pot explicar aquesta política basada en la sortida endavant i el xut a corner. Zapatero ha guanyat dues eleccions per l’aliança dels descontents amb el Partit Popular, han estat dues sindicacions de vots de la contra. I en el vot sumat dels descontents, s’han de satisfer els extrems més antagònics: Iraq, negociació amb ETA, estatuts, memòria històrica, anticlericalisme, 400 euros antisocialdemòcrates, l’Espanya plural i l’Espanya del final de les “reivindicacions autonòmiques”...No sé perquè ha fet un canvi de govern abans d’unes eleccions europees que es presenten difícils pel govern. Perquè si els socialistes no les guanyen, el diferencial de la novetat governamental salta. Però ja renuncio a entendre més coses perquè tampoc he entès en termes de racional estabilitat política el pacte PSE-PP. Regatejar tan a curt no es fer política ni establir un horitzó de modernització, com van fer Jordi Pujol i Felipe González, com faran nous governants.