Dimarts va arribar la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Extremadura al Ple del Congrés. Em va tocar fixar la posició del meu grup. Vint minuts d'intervenció des de la tribuna que em van servir per subratllar que allò que era apocalíptic en l'Estatut català ara és en tots els altres estatuts que han vingut: carta de drets i deures, competències exclusives, consell de justícia de la comunitat... Un cop més, el que García-Añoveros va definir com a "autonomismo por arrastre". Però l'Estatut d'Extremadura té una perla fantàstica, el seu article 71 que duu per títol "Relacions amb Portugal", amb què Extremadura passa a formar part dels fòrums bilaterals Espanya-Portugal i de les cimeres bilaterals. Tot política exterior, exclusiva de l'Estat. No em sembla malament. He preguntat si haurien acceptat un Estatut de Catalunya o d'Aragó o de Navarra o del País Basc amb un epígraf titulat "Relacions amb França". El contingut dels recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut es va desinflant amb els Estatuts de segona generació. I el Tribunal Constitucional, fet un gran embolic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada