Dilluns, 22 de març. Dinar amb el Governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordónez, convocat pel Carles Gasòliba. El Governador hauria estat el perfecte ministre d’Economia per un moment com l’actual. Home de tradició socialdemòcrata però sobretot partidari del rigor i de no fer el ridícul. Elogia les reunions i les mesures adoptades pel grup del Estats del G-20 -80% del PIB mundial- com a gran instrument de resposta a la crisi econòmica. Recorda que en la crisi posterior al crak borsatil de l’any 1920, l’administració nord-americana va tardar anys a reaccionar. Es mostra satisfet del sistema bancari espanyol –que no ha creat cap problema gràcies a les mesures de provisió de fons de garantia adoptades pels seus antecessors Mariano Rubio i Luís Ángel Rojo- i sosté que es pot sortir de la crisi econòmica si s’adopten les mesures de reforma estructural...que no s’adopten. No deixa de parlar de la necessàries reformes del mercat laboral, del càlcul de les pensions...i de com s’ha de donar crèdit amb rigor –dóna les ajudes de l’ICO com a fons perduts. Trec el tema de la fusió avortada de Caixa Girona. Remuga perquè ell és el gran impulsor de les fusions de caixes – “que aviat hauran de tenir les mateixes normes que els bancs”- però reconeix que Caixa Girona se’n pot sortir sola perquè era una casament a última hora i amb mala dot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada