Els últims cent dies de Rajoy

En l’hora greu- 21 de juny, debat i votació al Congrés de la llei del pacte fiscal europeu que obliga als Estats a una disciplina pressupostària per sortir del clot de la crisi. L’acord de començaments de març convertit en text legal. El ministre d’Afers Exteriors fa una gran intervenció parlamentària, exactament la que ja fa tres setmanes que hauria d’haver fet el president del Govern just després de demanar el rescat del sector bancari. La intervenció i el debat parlamentari que no ha fet perquè no té ni els coneixements ni la seguretat que el seu ministre d’Exteriors, durant 16 anys membre del Parlament Europeu. Em toca intervenir en nom del meu grup. El Consell Europeu del 28 i 29 de juny ha de ser fundacional o la zona euro farà aigües. Sembla ser que la cancellera Angela Merkel comença a veure que el projecte europeu està a prop del precipici. Tants cops Europa ha tingut un nou impuls quan estava a prop del precipici! Necessitem una Europa política –amb més control democràtic- que suposi una unió financera. Necessitem impostos a nivell europeu, tassa de transacció bancària per deixar la City de Londres amb els peus a ratlla, necessitem mutualitzar les càrregues del  dèficit a través dels eurobons, necessitem un Banc Central Europeu que faci front als problemes del deute públic i del deute privat, necessitem organismes de supervisió europeus, agències europees de qualificació, unió bancària....necessitem tot això i per ara mateix. Si és possible, haurà nascut una nova Europa, sinó s’haurà enfonsat el projecte europeu. Per ja, per la setmana que ve. L’esborrany de treball –allò cuinat pels alts funcionaris- de la cimera comunitària invita a un cert optimisme. El partit socialista ha votat que sí després d’escenificar una abstenció si el govern no incorporava compromisos a favor del creixement econòmic. Exactament el mateix que a la mateixa hora estaven fent els seus col·legues alemanys en el Bundestag. Coordinació europea, olfacte de Pérez-Rubalcaba, bons consells i orientació del diputat Juan Moscoso.

Sobirania compartida- Aquesta Europa forta que pot néixer per supervivència en una setmana suposarà la cessió de sobirania dels Estats membres. Suposarà caminar cap a l’Europa federal. És curiós veure com les intervencions d’alguns diputats són contràries a aquesta cessió de sobirania, des dels comunistes fins als nacionalistes gallecs i el foralista navarrès. Un cert tast a carlisme del segle XXI contra les idees de la integració europea. Nosaltres som partidaris de la cessió de sobirania i de començar a dir les coses pel seu nom: les sobiranies són compartides, totes. L’Estat-nació napoleònic ha mort.  Aquesta setmana s’han complert els sis primers mesos del debat d’investidura. Alguns al PP observen amb preocupació els llargs silencis del primer ministre. Els aznaristes recorden que per ser president del Govern no cal ser diputat. I ells, molts britànics, recorden que Margaret Thatcher va sortir per la votació interna del grup parlamentari i que, sense eleccions, el seu lloc va ser ocupat per John Major.

Mallorca- 22 de juny, dinar col·loqui a Mallorca amb els socis illencs de la Fundació Democràcia i Llibertat. Em toca fer de ponent. Començo seriós i profund, a les postres surt el caràcter i l’humor mallorquí. Just avui el president del govern balear ha anunciat el final de la immersió lingüística en català a les escoles  de les Illes Balears. Una de les notícies més greus de la setmana. El final d’un consens que feia molt cooperativa la relació entre Catalunya i les Illes. Un perill de contagi de la veta populista i agre del PP valencià –que ara ja està en l’hora del reflux i la rectificació parcial. Els meus companys de taula em diuen que el president Bauzá és tan radical en el seu plantejament que pot provocar la derrota de la seva formació d’aquí a tres anys. Però perquè això sigui possible, ha de coagular un tercer pol com el que ha estat possible a València amb Compromís. Els elements són Convergència Balear, liderada per en Pep Melià, La Lliga, el PSM i tal vegada el diputat del PP que ha passat al grup mixt per defensar la llengua. De tot això en sortirà una força de contorn ampli? A l’aguait. Ja han arribat les calors a Palma, la badia m’aboca la cançó de Raimon....la Llotja és de color daurat, camino per Cort,  compro uns vidres a can Gordiola i torno a l’aeroport. El mapa polític balear té camp per córrer i canviar.

Reformes a Defensa- Dimarts 19 de juny. Dino amb el ministre de Defensa a petició d’ell. Un basc de l’aristocràcia de Neguri amb ganes de fer reformes en profunditat i no recollir notorietat pública. Un home amb vincles amb Catalunya. El seu avi va dirigir la restauració de Poblet i Santes Creus. Un cert coneixement de Catalunya i alguns bons consellers catalans. Aquest home farà reformes en profunditat en l’organització de l’exèrcit i la racionalització dels equipaments. Just el que es va negar a reconèixer en la interpel·lació que li vaig fer el mes de maig. Simplement ell vol dirigir el temps i els continguts. Suposo que perquè entengués això també m’ha convidat a començar a veure’ns amb regularitat. Hem parlat de la base Loran de l’Estartit i dels terrenys de Radio Liberty.

26 de juliol- A finals del mes de juliol, el 26 de juliol, el Parlament de Catalunya discutirà i aprovarà una proposta de pacte fiscal per a Catalunya per reduir dràsticament el dèficit fiscal català i la “solidaritat forçada”. Aquest mandat aleshores serà negociat amb el govern espanyol del PP. Aquests dies s’estan fent grans esforços per intentar incorporar més partits en el consens a partir dels punts ja acordats entre CiU, ERC i ICV. La proposta del PSC ha de fer possible la seva suma al consens. El PP ja ha deixat dit que el seu vot final pot ser una abstenció –exemple de quan la política de gest és més important que el resultat concret de la lletra de l’acord. El 26 de juliol començarà la segona part de la legislatura: negociació d’un canvi radical, sense mitges tintes, per tenir una hisenda pròpia, una agència tributària pròpia. Depèn de com vagin les negociacions, l’any que ve el poble de Catalunya serà cridat a les urnes per expressar el suport o el rebuig a la Hisenda pròpia.