Fa un any, juliol de
2012, milers de persones estaven preparant la manifestació de l’11 de setembre
que va esdevenir històrica amb un milió i mig (dels de veritat) de catalans i
catalanes que vàrem expressar cívicament una determinació que s’havia anat covant
en els mesos anteriors. Un món s’acabava i un de nou s’albirava. Tot era
il·lusió i un punt d’emoció. El mateix mes de setembre el president va anunciar
eleccions avançades. Els objectius polítics canviaven perquè tots vàrem saber
llegir un nou moment que tot just s’engendrava. Una nova etapa no apte per a
menors d’edat en els afers de la brega política nacional.
Ningú va dir que
seria fàcil. No era apte per a menors una causa democràtica, l’exercici del
dret a decidir, que ha tingut per resposta, no democràtica, informes falsos de
la policia espanyola (el ministre de l’Interior ja hauria d’haver dimitit),
difamació a cabassats contra dirigents socials i polítics catalans, un
increment dels serveis secrets a Catalunya (una salutació des d’aquí), gravacions
patètiques i d’encàrrec desconegut en reservats de restaurants de Barcelona, un
devessall de lleis que limiten la nostra autonomia política (aquesta és la
resposta “intel·ligent” de la política espanyola?), un ofec a les finances de
la Generalitat i un president del Tribunal Constitucional espanyol amb el carnet
del PP a la butxaca. Ens ho podíem imaginar fa un any? I tot això només és una
mostra d’una ofensiva que un dia tots plegats podrem explicar amb més detalls.
Una ofensiva que provoca patiment, cert, però que té per resposta la
resistència. Alguns dels que van encarregar “que primer es trenqui Catalunya
que no pas Espanya” estan sorpresos de la nostra capacitat de resistència.
Ja hi som pel tros
però encara en veurem de molt grosses. Fa tres cents anys que no tenim poder
substantiu, estem desentrenats en les coses serioses del poder. Ara estem
lliurant una batalla democràtica i pacífica que, en bona mesura, també servirà
per saber si els catalans tenim prou força i determinació per aconseguir el poder
substantiu. Depèn de nosaltres. No tot era la il·lusió pura de fa un any,
havíem d’arribar fins aquí. No apte per a menors. Les adversitats formen el
caràcter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada