26 de maig 2014

Unes quantes eleccions i uns quants interrogants

Aquest article va ser escrit i publicat ahir diumenge abans de saber resultat electoral. 
Aviat, una reflexio posada al dia


Eleccions a Bèlgica. Avui hi ha eleccions parlamentàries, regionals, locals i europees a Bèlgica. Convé prestar atenció al resultat del partit NVA (Nieuwl Vlaamse Alliantie), els flamencs nacionalistes. En el parlament sortint van ser la primera força amb el 27% dels vots i avui estaran per sobre del 30%. La qüestió és saber si es tornaran a aplegar quatre o cinc partits de l'oposició per evitar que els flamencs nacionalistes (calmats, tranquils i eficients) influeixin en el nou govern. Les plaques tectòniques de Bèlgica es mouen molt lentament, imperceptiblement, però imparablement. Wait and see.
Eleccions a Ucraïna. Avui hi ha eleccions, per fi després de sis mesos d'excessiva interinitat, a Ucraïna. El candidat que des del primer dia està al capdamunt de les enquestes, Petró Poroixenko, pot guanyar fàcilment en la primera volta. Curiosament, la icònica Yulia V. Timoixenko serà l'àngel caigut d'aquestes eleccions. Poroixenko és un gran propietari de la primera empresa de xocolates del país. Un oligarca clàssic que en el més pur estil lampedussià farà que tot canvïi perquè quasi tot quedi igual. Curioses les coses que succeeixen en els països de l'est d'Europa i del sud del Mediterrani. Les grans apostes per les revolucions liberals i democràtiques han acabat amb escenaris de retorn al passat. Pot ser que l'olfacte de la política exterior americana hagi perdut agudesa pel que fa a Europa. Rússia torna i, en veu baixa, és admirada per la dreta extrema i l'esquerra extrema europea. La partida encara no s'ha acabat, de ben segur.
El vot dels residents a l'estranger. El sistema legal perquè votin per correu els ciutadans que viuen a l'estranger és un veritable desastre. Ens vam equivocar en la reforma de la llei electoral l'anterior legislatura. Una ciutadana de Girona (del carrer Maluquer Salvador) que fa uns anys que viu a Alexandria, va rebre el vot per correu tot just dimecres. El cònsol espanyol li va dir que no arribaria el seu vot a destí fins dimarts, tota una manera de desmotivar-la. I, a més, no certa del tot. S'ha de reformar la llei per fer possible incrementar un dret tan fonamental com el dret a vot.
Inoportuna Merkel. La cancellera Angela Merkel va dir a finals de la setmana passada que el proper o la propera presidenta de la Comissió Europea no ha de ser necessàriament un dels candidats dels partits que es presenten a les eleccions d'avui. Mal servei a la causa europea. Molts amics meus europeistes es pregunten si aquesta Alemanya poc europea que vol fer una Europa molt alemanya no està traient, precisament, quelcom que no és el millor de si.
Mals venedors. Fa un parell d'anys, l'administració general de l'Estat va anunciar que posaria a la venda diferents edificis i terrenys sense ús per fer calaix, estalvi i aprimar l'administració. Ara hem sabut, per resposta oficial del Govern, que només han venut un 5% del que s'havien proposat. En primer lloc perquè el mercat immobiliarti estava molt fred però tant com això perquè els preus estaven sobrevalorats. I aquest ha estat el resultat, un fracàs rotund. Sense anar més lluny, a la demarcació de Girona no s'ha venut cap dels immobles posats a la venda. Mentrestant, equipaments bàsics de la ciutat que s'han d'ampliar, una escola i un institut, no compten amb la cooperació de l'Estat. Què hi farem, res de gaire nou. Però per tenir present. 
L'autopista AP-7. La concessió de l'autopista AP-7 en tot el tram de les comarques de Girona i més cap al sud s'acaba el 2021, en termes del total de la concessió, a tocar. Falta saber si es respectarà aquesta data. Totes les obres de millora i ampliació el 2021 es veurà si s'han pagat amb el trànsit actual. Si no és el cas, l'administració de l'Estat té dues possibilitats: pagar la diferència o allargar la concessió. És un gran interrogant que ens acompanyarà fins a l'últim dia, quan es facin els números finals. El que sabem, avui per avui, és que l'Estat rescata autopistes en fallida amb una exigència prèvia d'una renúncia als bancs del 50% del crèdit concedit. La gran bacanal de les infraestructures absurdes es mostra en tota la seva costosa absurditat.