Com
pot ser que un diputat gironí de l’oposició es reuneixi amb el govern espanyol
(nivell tècnic dels mandarins que han manat sempre), li expliquin que no i no i
no a això, això i això. Que no a la inversió per adecentar l'entorn de
l'abandonat Parc Central de Girona, per exemple, i que la reacció sigui la de
fer de missatger de l'incomplidor, del castigador? Aiii.. la moqueta i els
uixers avorrits dels llargs passadissos dels subsecretarios a mi ja no em
provoquen cap tipus d’excitació. Més aviat una crida al combat, al recel i a
l'escepticisme obstinat. Mai cansar-se, mai enlluernar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada