Tren i aeroport

Durant l’any 2014 s’han incrementat en un 10% els usuaris del TAV en la línia Barcelona-Girona-Figueres. I més que creixerà amb una política de preus intel·ligents i flexibles que permetin amortitzar la línia més rendible dels 3.000 quilòmetres d’alta velocitat de tot l’Estat espanyol (un excés de totes totes). En canvi, la política de promoció de línies de tren Barcelona-França ha estat dèbil i poc decidida i aquí tenim el problema de la sostenibilitat econòmica de la concessió dels túnels del Pertús, que un dia d’aquest discutirem amb tots els seus elements descarnats. En canvi, l’any anterior també van baixar el nombre de passatgers de l’aeroport de Girona. Per a alguns, aquesta és una dada escandalosa. Crec que a més de la quantitat hi ha dos assumptes més a abordar: podem fer dependre l’èxit o la davallada de passatgers quasi exclusivament d’una sola companyia? Fins a quant (en diners comptants) hem de subvencionar els passatges d’una companyia amb els diners dels nostres impostos? Quanta d’aquesta inversió té un retorn en el turisme de les comarques gironines? (deixant de pensar en l’aeroport allunyat de Barcelona). I quanta d’aquesta inversió té un retorn també en viatges de negocis o investigació vinculats amb el teixit empresarial i universitari de les comarques de Girona? Per anar a menjar una pizza per 20 euros, el trajecte a Roma i tornar, no són pas els diners públics. Per potenciar l’economia i les relacions econòmiques, universitaris i culturals, sí que val la pena una inversió. Fins a quina quantitat? Discutim-ho.