Quan
vaig veure el nou govern grec de Syrisa i Demòcrates independents vaig quedar
una mica impactat. El viceprimer ministre va ser company del Consell d’Europa,
com la secretaria d’Estat d’economia i la viceministra de Demòcrates
independents. A tots ells els he escoltat en els seus discursos parlamentaris,
amb tots ells hi he tingut converses i amb tots ells he treballat. No parlem de
socialdemòcrates, no parlem d’una esquerra postcomunista, parlem d’un model
alternatiu frontal. Legitimat per les urnes, comprensible en el seu perquè per
la història recent de Grècia. Els grecs han exercit el seu dret a decidir i han
jubilat la política vella. La forma que agafa la política nova al país
hel·lènic no és del meu pensar. Però en veurem més de fallides de sistemes
tradicionals de partits polítics. A França el sistema electoral ha evitat
durant anys la fotografia d’una Assemblea Nacional i un Senat amb representació
del Front Nacional (guanyadora en les enquestes de la primera volta de les
presidencials avui per avui). I Itàlia té un partit antipartits que s’està
esquerdant però que va obtenir el 22% dels vots. El nou govern grec, aquests
homes i dones que conec, portaran una tensió fins a la revisió de la
construcció europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada