04 de febrer 2015

Grècia

Quan vaig veure el nou govern grec de Syrisa i Demòcrates independents vaig quedar una mica impactat. El viceprimer ministre va ser company del Consell d’Europa, com la secretaria d’Estat d’economia i la viceministra de Demòcrates independents. A tots ells els he escoltat en els seus discursos parlamentaris, amb tots ells hi he tingut converses i amb tots ells he treballat. No parlem de socialdemòcrates, no parlem d’una esquerra postcomunista, parlem d’un model alternatiu frontal. Legitimat per les urnes, comprensible en el seu perquè per la història recent de Grècia. Els grecs han exercit el seu dret a decidir i han jubilat la política vella. La forma que agafa la política nova al país hel·lènic no és del meu pensar. Però en veurem més de fallides de sistemes tradicionals de partits polítics. A França el sistema electoral ha evitat durant anys la fotografia d’una Assemblea Nacional i un Senat amb representació del Front Nacional (guanyadora en les enquestes de la primera volta de les presidencials avui per avui). I Itàlia té un partit antipartits que s’està esquerdant però que va obtenir el 22% dels vots. El nou govern grec, aquests homes i dones que conec, portaran una tensió fins a la revisió de la construcció europea.