Seguretat- Aquesta setmana el senador i amic Carles Gasòliba ha assenyalat la deriva cap a una situació d’inseguretat i més corrupció que indicadors objectius assenyalen que es van instal·lant en el conjunt de l’Estat espanyol. Gasòliba ha destacat informes recents, analitzant diversos elements com el fet de que els bitllets de 500 € hagin passat des de gener de 2002 fins al gener de 2006, del 3,5 al 26%, que la Unió Europea alerti sobre el frau en l’IVA en el que, per països, Espanya ocupa un lloc destacat. Per altra part, consultories especialitzades en l’aplicació de la directiva europea sobre blanqueig de capitals, ja van denunciar fa temps que Espanya s’estava convertint en la principal plataforma a la UE. En conjunt, aquestes activitats il·legals i fraudulentes fan evident que darrera de les mateixes hi ha organitzacions que també poden estar lligades amb els altres dos grans delictes tipificats: narcotràfic i terrorisme.. Una societat democràtica on funcionen les normes de l’Estat de Dret no es pot deixar corcar per la corrupció i la inseguretat. Diferents estudis assenyalen que prop del 20% del PIB espanyol neix de l’economia submergida. Aquest és un flac favor a tots els sectors de l’economia productiva que treballen pagant impostos i complint amb les lleis.
Itàlia- El nostre país d’Itàlia, que sempre serà un país germà pels mediterranis i, singularment, pels catalans, està submergit en una profunda crisis de confiança i de credibilitat. S’ha posat al descobert que la lliga italiana de futbol, el gran pa i circ dels nostres temps, és un gran entramat de corrupció, compra de victòries i de derrotes. Els italians tenen un altre gran referent: la televisió pública italiana, la Rai. Doncs bé, el país també s’ha despertat astorat amb la revelació que diverses noies havien passat pel catre del cap de gabinet del vicepremier i ministre d’Exteriors Gianfranco Fini per poder accedir a fer d’”starllete” a la televisió d’un país tant admirat per les matrones i per les carns i les pells esplèndides. L’home en qüestió, el cap de gabinet, es diu Salvatore Sottile, i sembla ser que realment era subtil en les seves arts pel presumpte delicte de concussió sexual a Palazzo Chigi i a la Farnesina. Sempre ens quedarà el chianti, la Toscana, Villa Borghese i el color morat dels que veuen tota aquesta pruïja i tot aquest “casino”. Dit això, llegir la premsa italiana continua essent molt més instructiu que llegir la gran majoria de la premsa de Madrid.
Itàlia- El nostre país d’Itàlia, que sempre serà un país germà pels mediterranis i, singularment, pels catalans, està submergit en una profunda crisis de confiança i de credibilitat. S’ha posat al descobert que la lliga italiana de futbol, el gran pa i circ dels nostres temps, és un gran entramat de corrupció, compra de victòries i de derrotes. Els italians tenen un altre gran referent: la televisió pública italiana, la Rai. Doncs bé, el país també s’ha despertat astorat amb la revelació que diverses noies havien passat pel catre del cap de gabinet del vicepremier i ministre d’Exteriors Gianfranco Fini per poder accedir a fer d’”starllete” a la televisió d’un país tant admirat per les matrones i per les carns i les pells esplèndides. L’home en qüestió, el cap de gabinet, es diu Salvatore Sottile, i sembla ser que realment era subtil en les seves arts pel presumpte delicte de concussió sexual a Palazzo Chigi i a la Farnesina. Sempre ens quedarà el chianti, la Toscana, Villa Borghese i el color morat dels que veuen tota aquesta pruïja i tot aquest “casino”. Dit això, llegir la premsa italiana continua essent molt més instructiu que llegir la gran majoria de la premsa de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada