Recordant la guerra dels tres dies

El 31 d’octubre fou llegida la sentència sobre els atemptats terroristes de l’11 de març de 2004. La justícia de l’Estat espanyol és la primera de tot el món que dicta sentència contra una organització terrorista yihadista. Aquest fet ha estat seguit amb expectació i àmplia cobertura per la premsa internacional. Els atemptats de l’11 de setembre de 2001, els que inauguraren l’actual era del terrorisme internacional yihadista, no tenen, per exemple, una sentència perquè ni les proves reunides ni el nombre d’acusats són complerts.

Estem davant d’una sentència d’unes 600 pàgines que com a document jurídic està molt ben fonamentat i que com a peça quasi literària de descripció dels fets està molt ben redactada. Es pot llegir fàcilment per Internet. No he llegit el contingut sencer però si que hi he dedicat unes bones estones d’aquest pont. És un fet rellevant esclarir els atemptats de fa tres anys i mig. Però en la societat de l’actualitat informativa plana, faltada de fons d’armari i de perspectiva, la sentència ha quedat ràpidament emmascarada per les lamentables reaccions i maniobres polítiques. Les sentències s’acaten. I punt. I es recorren, si es pot i es vol. I es comenten molt ponderadament.

Però aquesta sentència no s’està mesurant i valorant com un acte de justícia sinó des de l’òptica de raons polítiques de partit. D’alguns partits. Com a acte de justícia, no hem sentit cap retret ni al text ni al tribunal ni al ponent. Ni un. Però com a raó de valoració partidista es comencen a sentir veus, declaracions i contradeclaracions que comencen a prendre el nivell dels penosos aconteixements de la jornada del 12 i 13 de març de 2004. Fou la guerra dels tres dies. Quan uns i altres (PSOE i PP) en volien treure un rèdit polític immediat. I jugant amb foc el Partit Popular va transitar del govern a l’oposició. Però això ja està ventilat a les urnes. Però sobre aquest moment i aquest tema de debat la política espanyola tornarà recurrentment. Alguns ho voldran allargar fins a les eleccions del 9 de març de 2008. Uns per recordar les mentides i la simulació del govern. Els altres per aprofundir en la tocada teoria conspirativa. Lamentable.

I hi ha irresponsabilitat per les dues parts. És cert que Mariano Rajoy va obrir el foc prometent el recolzament a “qualsevol altres investigació” tot deixant a l’aire una sensació d’insuficiència. Objectiu: convèncer i mobilitzar el seu electorat. Però també és cert que la resposta del govern a través del ministre Alfredo Pérez-Rubalcaba i del PSOE a través de José Blanco han estat d’una duresa desproporcionada i poc lògica entre els que tenen el poder i la responsabilitat d’asserenar l’ambient.

El ministre Pérez-Rubalcaba compareixerà el proper dimarts davant la Comissió d’Interior del Congrés per valorar la sentència judicial i donar compte i informació de la lluita antiterrorista. El poder executiu valorant en la seu del poder legislatiu una sentència del poder judicial. I amb debat polític posterior. Lamentable. Objectiu del govern: alimentar un estat de l’opinió com el que el va ajudar a aconseguir el poder el 2004. Però així es pot arribar a mantenir el poder però no pas construir el futur.