La ministra Magdalena Álvarez va assistir divendres a la calada del túnel dels Pirineus del tram internacional Figueres-Perpinyà de la línia del TGV. Diversos mitjans de comunicació van posar, finalment, l’interès informatiu en allò que vinc denunciant des de fa molt temps: el tram internacional estarà acabat el febrer de 2009 (contracte en mà) i no passaran trens d’alta velocitat per aquelles vies fins el 2012 ( en el millor dels casos). El contracte és ben explícit: com que ens trobem davant d’una concessió administrativa de construcció i explotació d’una obra per part d’una UTE d’empreses privades, l’Estat haurà de pagar el peatge hi passin o no hi passin trens. Com a mínim, 60.000 euros al mes, des de febrer de 2009. Greu responsabilitat política que se suma als molts motius per demanar la dimissió de la ministra menys valorada del Govern, ben “partiá” i ben “doblá”. Responsabilitat a la qual s’haurà de fer front amb els diners de tots, amb els diners de la hisenda pública. Els motius per a la irritació en matèria d’infrastructures no queden circumscrits al Baix Llobregat. Afecten de ple a les comarques gironines, amb l’abandonament de les carreteres i amb el nyap de trams acabats i trams pendents del TGV. Quina administració més pèssima d’una gran obra que no podien planificar pitjor! Dimarts el Congrés votarà la seva reprovació. EL PSOE necessita els vots del PNB . D’aquí a dues setmanes serà reprovada pel Senat. Una ministra sense la confiança de la majoria de les cambres. Només amb al confiança del president Zapatero, que es fa responsable directe de les irresponsabilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada