Vaig conèixer la nova ministra d’Innovació i Ciència, Cristina Garmendia, a Sevilla. Allí ens va explicar, a un auditori majoritàriament de llecs en biologia, les possibilitats de la investigació amb les cèl·lules mare. I el debat ètic que planteja. Quan vaig ser ponent de la llei d’investigació bioètica, ens varem retrobar al voltant d’una taula convocats pel fi jurista Antonio Garrigues Walker per discutir sobre la llei. A Garrigues, a la seva edat, ja només li interessen les coses importants. Aleshores Garmendia em va assessorar en els aspectes tècnics de la llei i em va ajudar a redactar algunes esmenes. Una de clau era la dels bancs de cordó umbilical. Qui es va oposar frontalment als plantejaments de Garmendia va ser la ministra Elena Salgado. Xoc frontal. Ara les dues es troben assegudes en el Consell de Ministres. I, a més, amb Garmendia amb les competències sobre allò que vam treballar junts, amb poc èxit, ara fa quatre anys. Garmendia és una dona elegant, fins ara membre de la junta directiva de la CEOE i diguem que d’un liberalisme obert més que d’un socialisme convencional. Estem a favor d'aquest nou departament. També el proposàvem en el nostre programa electoral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada