Dimecres 22 hi haurà un debat monogràfic sobre finançament al Parlament de Catalunya. Allí escamparà la propaganda i es discutirà de la concreta realitat. El govern tripartit ha estat hàbil “venent” futuribles més que realitats. Manel Manchón em va fer una de les primeres entrevistes com a secretari general de les joventuts de Convergència el 1998. Després va treballar a Expansión i a El Periódico fent crònica parlamentària al Congrés. Ara és el cap de premsa del conseller d’Economia. És un bon professional i ha fet la seva feina de “col·locar el que no és”. Unes poques consideracions irrefutables: l’acord de finançament no compleix amb l’Estatut. No és un canvi de model perquè el ministeri d’Economia garanteix que ningú no perdrà el seu estatus respecte el 2001. No respecta la bilateralitat. No es té en compte l’esforç fiscal ni cap de les variables establertes a l’Estatut per rectificar a l’alça el pes de la població. Tindrem menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que d’altres comunitats autònomes. No compleix el principi d’ordinalitat: hauríem d’estar 17 punts per sobre la mitjana i no 5 com diu el tripartit. Desapareix el Consorci Tributari que preveu l’Estatut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada