Iran nuclear amb finalitats militars

Des del meu punt de vista, la notícia de la setmana és l’anunci fet pel president de la República Islàmica d’Iran Mahmud Ahmadineyad: Iran ja és una potència nuclear. Potència nuclear amb fins militars, és clar. Altres Estats del món tenen armament nuclear però la decisió unilateral d’Iran contravé el Tractat de No Proliferació Nuclear i un gran nombre de resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides. I posa en mans d’un règim teocràtic i tirànic l’arma nuclear. I canvia el fràgil equilibri de la regió del Mitjà Orient. Convé recordar que el president d’Iran ha negat varies vegades l’Holocaust i que en aquell país es lapiden a la dones adúlteres i es castiga amb la pena de mort els homosexuals. Els Estats Units estan prou capficats amb la gestió dels seus problemes interns, la guerra d’Afganistan i la gradual retirada d’Irak per fer res més que no siguin sancions a la cúpula del règim d’Iran. L’armament nuclear en mans d’Iran i Corea del Nord és un perill per a la humanitat. I així ho han votat per unanimitat els diputats europeus aquesta setmana, des dels verds fins a la dreta britànica. Aquí, encara hi ha alguns brots de bonisme. Alguns encara tenen una mirada massa innocent de les relacions internacionals.