Reformar no és res més que actualitzar pel bon camí i amb prou anticipació. Ara és l’hora de la reforma laboral, no pas perquè li plagui al president del govern –que és força immobilista- sinó perquè el Directori Europeu (els grans i seriosos d’Europa i el món que han decidit no deixar-ne passar ni una més a l’Executiu espanyol dels capricis i la improvisació) així ho han apuntat. A Zapatero li feia tanta mandra que anava posposant la decisió des de feia mig any. El 17 de juny hi ha Consell Europeu...i l’alumne aprovarà la reforma laboral per Reial Decret el 16 de juny. Sempre apurant terminis i sota pressió.
Ara el Partit Popular veu que es va equivocar votant que no a les mesures d’austeritat i vol compensar amb una abstenció i si és possible amb una negociació. Una dona exministra d’Afers Exteriors del govern espanyol –només n’hi ha hagut una, de dona- em deia aquest dimecres: “Estava a Washington quan el meu partit va votar que no al pla d’austeritat i els qui em trobava no paraven de preguntar-me perquè feia aquell gran error el meu partit”. Ella ha estat vicepresidenta del Banc Mundial i en sap del que respiren els mercats (que d’existir, existeixen). Diguem-ho tot: després de quaranta anys de franquisme que va bastir un sindicalisme vertical i orgànic molt potent, encara queda pendent fer les últimes reformes per espolsar-se alguns revolts d’un dret del treball que ve del passat. Diguem-ho tot: els sindicats no s’han posat al dia. I la patronal no aporta prous idees independents i innovadores (mireu que desperta i activa que és la patronal a França o a Itàlia).
Dilluns a les nou del matí vaig participar en un debat d’una hora a RNE en el programa de l’exitós radiofonista Juan Ramón Lucas. Tres parlamentaris –PSOE, PP i CiU- i un representant de cada un dels dos principals sindicats. El de la patronal es va despistar i no va comparèixer – els caps de setmana dels patrons a vegades no s’han acabat el dilluns a les set del matí. El programa es diu “Gabinete de crisis” i el conductor ens va proposar un nou programa pel dia després de l’aprovació de la reforma laboral, pel dia 17 o 18 de juny. Els dos representants dels sindicats – tots dos números dos dels seus sindicats- van dir a l’uníson: “No podem, estarem a Vancouver en un foro social”. Al cap d’uns segons van veure que potser havien posat la pota. No seré tan miop ni demagog de retreure als sindicalistes que viatgin. Sóc portaveu a la Comissió d’Afers Exteriors i a mi també em toca fer viatges sempre que tinguin sentit i el moment polític interior ho permeti. Però a les portes d’una reforma laboral que els sindicats diuen que portarà a una vaga general...als dos portaveus no els havia passat pel cap que havien de cancel·lar el viatge a Vancouver per estar a peu d’obra. Moltes coses canviaran, això també. Perquè reformar no és res més que actualitzar en el bon camí i amb prou anticipació....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada