Proposo la supressió del debat de política general que anualment se celebra al Congrés dels Diputats. Ho dic seriosament i ho vull argumentar. Aquesta setmana hem tornat a viure un debat de política general que l’any 1985 es va inventar el president d’aleshores, Felipe González, i que durant molts anys ha tingut sentit però que ara ha deixat de tenir-lo, és un diàleg de sords i una olla de grills que desprestigia la feina que durant tot l’any es realitza al parlament.
Durant molts anys, en aquest debat el president del govern, els ministres, els portaveus dels diferents grups...hi anaven amb les carpetes plenes de fitxes amb dades i més dades i es produïa un veritable repàs general de l’acció del govern. Era en l’era anterior a la societat de les imatges, les declaracions en vint segons, les enquestes per saber qui “ha guanyat” el debat.
El president Obama ha escrit unes reflexions molt interessants a la premsa nord-americana en les que sosté que cada cop més la crònica política té un llenguatge i un patró d’explicació més semblant a la crònica d’esports. Guanyadors, perdedors, minuts dedicats a cada tema...els focus, el moment, la frase prefabricada, la rèplica ja escrita...un bucle neuròtic i incomprensible que res té a veure amb “parlamentar”, escoltar, argumentar...els asseguro que això no és el millor parlamentarisme (fer lleis, controlar el govern, proposar iniciatives).
En els últims quinze dies he viscut aquest debat de política general i uns debats molt interessants amb tots els ministres del govern. Un cop finalitzada la presidència semestral de la Unió Europea, tots i cadascun dels ministres han vingut a la Comissió Congrés-Senat per la Unió Europea a fer balanç de la feina realitzada pel seu departament ministerial durant el sis mesos de presidència de la Unió. Hores d’escrutini, de balanç, de debat, de propostes...amb dades, sense la pressió del minut mediàtic... parlamentarisme de qualitat. És clar que això requereix de parlamentaris especialitzats en la matèria i en política europea i tres quarts del mateix pels periodistes. Dos debats com la nit i el dia. Ja m’agradaria que cada any els ministres fessin el seu debat sectorial de “política general”.
Aquest any, el diari de Madrid que passa com el més seriós i el de referència fora de les fronteres hispàniques ha publicat una columna a les pàgines de política per informar sobre els vestits escollits pel debat, les corbates...i les mitges d’alguna líder...tot això no té res a veure amb la política...i els suggereixo que no s’abonin a aquest circ. Aniria molt millor que el president del Govern periòdicament estigués sotmès a interpel·lacions (debats de tres quarts d’hora entre el torn de l’interpel·lant i el del govern, la rèplica i la dúplica) per respondre a temes concrets (sentència de l’Estatut, atur, mesures de recuperació econòmica... tema a tema, cas a cas). Això de convertir el parlament en un plató televisiu...no m’agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada