04 d’agost 2010

Complir, complir i complir...

He escoltat part de la conferència de premsa de balanç semestral del president del Govern espanyola. Zapatero ha dit que l’obligació del govern és “complir, complir i complir” amb les reformes econòmiques i estructurals adoptades els tres últims mesos. L’ortodòxia econòmica més pura. Tot va canviar i l’edat de la innocència va cedir aquell 12 de maig de 2010 quan va anunciar dures reformes en l’Estat del Benestar i una retallada de la despesa pública històrica. Mesures tributaries del moment econòmic a Europa però del tot sorprenents i inconnexes amb els plantejaments del president del govern fins feia uns pocs dies. Ara, complir, complir i complir amb la baixada de sous de funcionaris, la congelació de les pensions, la pujada de l’IVA i les futures pujades d’impostos especials, l’allargament de l’edat de jubilació i una nova i més ample base de càlcul...ara l’ortodòxia d’una economia intervinguda i d’un president del govern que té decidit sacrificar el seu futur amb dos escenaris: presentar-se per poder perdre o preparar un relleu. (José Blanco s’ha proposat tant que ha perdut alguns punts. El vell socialisme patrocina sigil·losament el nom de Pérez-Rubalcaba).