Política laboral- L’entrada del ministre Celestino Corbacho a les llistes al Parlament de Catalunya té una explicació molt fàcil: el ministre de l’ocupació estava a punt de quedar-se a l’atur i s’ha buscat una feina pels propers quatre anys. Ras i curt. Hi ha un periodista del diari El País que s’ha de llegir amb atenció, Luís R. Aizpeloea, perquè quan ell escriu és perquè ha parlat amb el president Zapatero o amb el ministre Rubalcaba. Sempre escriu la versió de la Moncloa, que molts de cops té en exclusiva, i sempre és la versió de Zapatero. Els telèfons mòbils funcionen amb fluïdesa. Aizpeloea va escriure el divendres 3 de setembre que després del Consell de Ministres del 20 d’agost el ministre Corbacho va demanar a Zapatero si comptava amb ell per continuar en el govern. Zapatero l’hi va suggerir que anés a les llistes socialistes al Parlament català que és una manera directa però elegant d’acomiadar un ministre. I així Corbacho ho va fer públic el 2 de setembre perquè l’havia de proposar per la llista la seva agrupació local de l’Hospitalet. I així tindrem un ministre de treball cessant durant un mes que arribarà a les llistes després d’haver viscut la vaga general del 29 de setembre. Res d’ànimes del partit socialista ni altres filigranes...política d’ocupació del ministre que va negar quatre cops que Espanya arribaria als 4 milions d’aturats i que ha dirigit la política laboral del país amb l’índex d’atur més alt del món desenvolupat. Diuen que Corbacho és un home més procliu als pactes amb CiU...però ha començat apel·lant a dividir el país en dues meitats amb un estil molt de la política de Madrid. Corbacho no va anar per expressa decisió a la manifestació del 10 de juliol de 2010 de reacció a la sentència de l’Estatut, l’acte cívico-polític més important de les últimes dècades en el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada