Dimarts 21 de setembre. He sopat a Madrid amb el diplomàtic empordanès Carles Pérez de Soy i Fages de Climent. Un home extraordinari, d’una gran amplitud de mires i amb molta vida diplomàtica viscuda. Hem sopat una truita de bacallà compartida i un tall de carn amb una copa de vi en un restaurant basc. Acaba de tornar de quatre anys a Cuba on ha exercit d’agregat d’afers polítics. Abans havia estat a Roma i abans en cara un primer cop a Cuba. Ens va presentar el comú amic gironí Jordi Bosch a Madrid, quan ell tornava de la seva missió a Nacions Unides. I ens vam tornar a trobar a l’Havana, quan a mi encara em deixaven entrar en aquella illa-presó del comunisme que cau a trossos. 51 anys d’una gran mentida d’un experiment que no es mereix ningú. Hi haurà més alliberaments de presos, que avui són més un destorb pel govern cubà que uns presoners exemplificadors per les seves relacions internacionals. Tot anirà molt lent i amb gran confusió. No tot és la ideologia, també hi fa el caràcter fort i orgullós i la latitud de la illa. M’han trucat de Girona i un dels meus amics s’ha posat a recitar per telèfon l’Oració al Crist de la Tramuntana, un dels bons poemes –n’hi ha molts més- de l’avi Carles Fages de Climent, que va ser un poeta popular que feia versos que també recitaven els pagesos de l’Empordà. El propietari basc d’aquella honorable casa de menjars havia viscut molts anys a Roma...i després ens hem posat a parlar d’Itàlia. I així ha transcorregut una vetllada molt agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada