Reposició del producte, la generació Zara

Generació Inditex- Amancio Ortega, propietari d’Inditex, la primera fortuna de l’Estat, ha anunciat que es retira de les funcions empresarials executives als 75 anys. Ortega és estudiat a les escoles de negoci d’arreu del món, on també hi ha les seves botigues. Formula Inditex: reproducció ràpida de les grans tendències de les grans passarel·les de moda amb roba a bon preu i alta rotació d’oferta en les botigues. Així s’ha vestit tota una generació que ha accedit a un vestir bé – a primer cop d’ull- i a bon preu. Avui la gent vesteix més bé que fa un temps i quasi tothom vol emular unes formes de vida de seguretat personal, propietat privada i confortabilitat. Decori casa seva amb Zara Home o amb Ikea, mobles d’una producció de gran tirada i a bon preu. És possible el model Inditex en el camp de la política? Grans ofertes per grans públics? Aquella noia de bon veure que circula per la vorera de davant i que vesteix amb roba vistosa de grans cadenes fa uns anys va votar els socialistes i ara ha votat Artur Mas. El segon ha sabut fer la reproducció ràpida de les tendències i adaptar-se a la generació Inditex. Els socialistes tenen un congrés a la tardor per saber si saben fer la seva reposició de la producció o volen ser la botiga d’un barri que ja no existeix. La política i els seus temps.

El vell número 17- Potser té raó l’expresident del Govern espanyol; José María Aznar, quan diu que el model autonòmic s’ha de revisar. Podríem arribar a coincidir. Sempre que entengués que el plantejament de diferenciació de nacionalitats i regions que estava en la base del pacte constitucional servia per avançar cap al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat. Si es tracte de reconèixer la nació catalana, basca i gallega. Si es tractes de reorganitzar i integrar regions i serveis de Castella i l’Espanya meridional. En aquest sentit, sí que tindria sentit superar el “cafè per a tothom”, el de les 17 comunitats autònomes. Reposició del producte: de 17 comunitats a territoris eficients i amb cohesió i sentit de comunitat històrica. Però si les ànsies homogeneïtzadores van en el sentit contrari – com és evident-, aleshores les plaques tectòniques de la plataforma Catalunya i la plataforma Castella s’aniran separant. I més i més gent a Catalunya li semblarà normal, sense una especial formulació política i ideològica. El cafè per a tothom ha anat massa lluny, certament. A molts devots del té els van convertir a la cafeïna. Ara a els proveïdors de cafeïna els hi serà difícil desenganxar-se’n.

Primàries- Cadascú és lliure d’organitzar-se la casa com vulgui. Però les eleccions municipals seran convocades el 28 de març pel 22 de maig. Els socialistes han decidit convocar eleccions primàries a Barcelona el 19 de febrer, un mes i una setmana abans de la convocatòria de les eleccions. Han de decidir si el candidat és Jordi Hereu o Montserrat Tura, han de decidir si fan reposició del producte. Els fantasmes de les primàries socialistes de Madrid sobrevolen la convocatòria. Aquí el outsider és l’actual alcalde i la candidata oficial l’exconsellera? Qui és Inditex? Tot molt confús .Guanyi qui guanyi, hi haurà sang recent en el parquet. Barcelona: un exemple de com un projecte polític d’èxit pot degradar-se.

El curs polític- He tornat a Madrid després de les vacances de Nadal i any nou. Comença l’últim any de legislatura. Una pregunta pertinent és aquesta: com omplirà el president Zapatero l’any de legislatura que li queda? Com l’omplirà des d’un punt de vista d’iniciativa política? De la renovació d’octubre de l’any passat ja no en queda cap efecte propulsor. Només un: la instal·lació de facto de Rubalcaba en la posició de primer ministre d’un president menguant. El president Zapatero, en aquests temps de vertigen, repeteix als seus interlocutors: “només estic preocupat pel diferencial” (del bon alemany, es clar). Administra malament la seva possible retirada. I encara més la incertesa sobre els seus dos possibles successors. Després de les municipals es pot desencadenar un espiral descarat de trinxeres per succeir-lo. Una altra presició de producte, El grup Prisa i el vell felipisme ja ha triat candidat: Rubalcaba (ell és la fòrmula Inditex, la novetat en les botigues?). Un dels més estrets col·laboradors del president del Govern afirma: “No és bo que els pares es beneficiïn de l’herència dels fills” i mira cap a una ministra. Després del 22 de maig, una espiral desconcertant i unes eleccions generals que si la inestabilitat continua poden ser en qualsevol moment a partir d’octubre. El PIB alemany creix al 3’7% i demostra que Europa es pot recuperar. La situació econòmica espanyola està sota zero.