23 d’abril 2011

Les bombes de disperssió i Líbia

Dimarts a la Comissió de Defensa del Congrés haurem de votar una pròrroga de la missió militar a Líbia en compliment de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de Nacions Unides. El primer que cal preguntar-se és perquè el govern es va posar el límit naïf d’un mes (ai aquest bonisme que vol i dol). En segon lloc haurem de reflexionar sobre el sentit de l’actual missió. Un diplomàtic mallorquí amb un català molt dolç i anys d’experiència, Josep Riera, ha estat enviat representant del govern espanyol a Bengasi, capital de la zona rebel. L’embargament de comptes i armes no hauria de regir per als Consell Nacional si es vol donar el tomb definitiu i canviar el règim. El coronel Gaddafi ha bombardejat i matat més de 8.000 civils. Però això és poc rellevant per un delirant José María Aznar que ha definit Gaddafi com a “amic d’Occident” i ha criticat la intervenció armada. També s’ha sabut que Gaddafi ha atacat amb bombes de dispersió, letals de forma indiscriminada. Prohibides des del Conveni de Dublín de 2007. Les bombes de Gaddafi van ser fabricades a Saragossa i venudes abans de 2007, legalment. Quan alguns ja demanàvem la prohibició de la fabricació i venta. El que no se sap tant és que el govern espanyol va arribar a la reunió de Dublín amb poques ganes de prohibir totalment aquest tipus d’armes que “maten després de les guerres”, com les mines antipersona. La pressió de la fàbrica de Saragossa era molt important. Però a vegades s’han d’adoptar mesures més enllà de les pressions.