APUNTS DEL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL. L'any 1985, el
president Felipe González es va inventar un debat anual de política general
anomenat "Debate del Estado de la Nación". Podríem dir que fou la
primera creació política per la societat mediàtica, abans de la proliferació de
televisions i les xarxes socials. La primera aposta per un gran plató de
televisió on es discuteixen assumptes en profunditat però on la posada en
escena, i el que el president Barack Obama en diu "el trasllat del
llenguatge esportiu al llenguatge de la crònica política", està a l'orde
del dial. Crec que aquest any el debat ha tingut millor nivell i cobertura que
en anys anteriors. Alguns apunts a retenir. Rubalcaba està de ple en campanya i
no li ha passat pel cap retirar-se, està guerrer per guanyar la confiança dels
seus per incompareixença d'oponents (tot canvia molt ràpid, és clar, i el
resultat de les europees serà rellevant). Rosa Díez, aquesta senyora amb
naturalesa d'anguila, amb llengua iconoclasta i vida plàcida, comença a posar
nerviós el PP i les contestes contundents de Rajoy deixen entreveure un
nerviosisme que se situa molt en la disputa pels vots de Madrid i la seva zona
d'influència (el gran Madrid que es menja les Castelles). Rajoy fou molt
contundent sobre el dret a decidir de Catalunya, però és aquella mena de
retòrica que se'n va per l'aigüera amb poques hores (ara, alguns diuen que la
porta està oberta al diàleg per la referència a una possible reforma de la Constitució. Jo
crec que tot això és bromera per part seva. L'hora de trobar el punt just, molt difícil pel
Govern espanyol, serà a partir de setembre d'aquest any). Els bascos van fent
el seu camí, tenen pactada l'estabilitat amb el govern central i la revisió de
la quota basca està més aprop que lluny. Els governants bascos per la
definitiva cancel·lació d'ETA estan fent una feina no prou reconeguda, de
moment. Algun dia es podrà explicar els acords d'octubre de 2011 amb el PSOE i
el PNB com a negociadors silents (el millor de Zapatero no es pot explicar,
perquè, de fet, no ho va fer ell).
EFECTES ESPECIALS. He escrit fa un moment que el debat de
política general té un punt de posada en escena televisiva important. Des de
l'escó que tinc assignat veig en diagonal, a dos metres, el cap de gabinet del
president del Govern, tot un factotum que també és diputat. Porta el discurs
llegit del matí i té assenyalats els moments que convé interrompre amb
aplaudiments. Ho té perfectament marcat. Alguns altres diputats del PP,
repartits per la bancada, n'estan al corrent i quan ell arranca, els altres el
segueixen. Li molesta quan algun espontani aplaudeix fora de guió. Els nois del
PP sempre han estat molt així de teatrals. No ho he vist en cap altre partit un
discurs amb els aplaudiments assignats. No necessiten pas padrins.
GIRONA EN EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL. En el debat de
política general es voten resolucions sobre assumptes de política general al
tercer i últim dia del debat. Cada grup parlamentari té el dret de presentar
fins a 15 propostes de resolució. Només el meu grup parlamentari en presenta
una sobre els deures pendents en obra pública de l'Estat a Catalunya que
inclou, és clar, les obres pendents a Girona: N-II, traspàs de l'aeroport,
millora substancial de l'Eix Pirinenc, que vol dir també collada de Tosses. Cap
altre grup parlamentari ha presentat una resolució sobre obra pública a
Catalunya i Girona. És l'hora de mullar-se. El final del procés: tots els grups
hi voten a favor ?menys el PP (en contra, sense miraments ni esmena de
substitució amb arguments alternatius) i els postcomunistes d'IU-ICV que voten
abstenció perquè aquesta gent no està pas pel desdoblament de la N-II (que
mirin el que fan els Verds alemanys per veure que no s'ha de confondre l'obra
pública essencial amb la lluita contra la contaminació). El PSOE ens presenta
una esmena per carregar-se el traspàs dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell
a la Generalitat.
Aquell traspàs que ja vam negociar amb Alfredo Pérez
Rubalcaba el 2006 durant la tramitació de l'Estatut ("dadme la confianza,
no pongamos nada en el Estatut y en tres meses os presento la ley de traspaso
de los aeropuertos", encara ho esperem. Un home dedicat a la venda del que
sigui, Rubalcaba-Fouché). Aleshores parlem amb els socialistes i els diem que
quedaran molt malament votant en contra del que tot el territori dóna per bo.
Un entregat diputat socialista Àlex Sáez ha de convèncer el portaveu de Foment
del PSOE, Rafael Simancas, que pensa que es trenca Espanya per la unitat d'AENA
en allò universal i creu que l'Eix Pirinenc ja és de la Generalitat (ja ens
agradaria). Després, en l'últim moment, es desperten els del PP volent muntar
el pànic entre les files socialistes. Foc d'encenalls. Quedem-nos en què per
primer cop el PSOE ha votat a favor del traspàs de l'aeroport de Girona per ser
gestionat des del territori. Després es desperta la diputada del PP per Girona
que, a pilota passada, emet un comunicat amb més insults que conjuntives. Un
zero a l'esquerra. Molt difícil tot això de l’aparell de l'Estat, tot molt
conegut.
UCRAÏNA. Quedem-nos només amb la portada de la revista Time
d'aquesta setmana: foto a tota pàgina de la plaça Maidan de Kíev
i el titular: "This isn't over" (això no s'ha acabat). Els moviments
per tenir la millor ascendència sobre Ucraïna seran intensos en els dies i
mesos que vénen. Podem dir que si Rússia veu que pot tenir una influència
raonable sobre tot l'Estat, respectarà la seva integritat. En cas contrari, si
veu que se li escapa de les mans i un nou govern pot cancel·lar el conveni per
la base militar de Sevastopol, pot trencar el país i convertir Crimea en un
territori amic (Crimea va ser de la República Soviètica Rusda
fins l'any 1954, quan va ser traslladada a la República Soviètica
d'Ucrana en mostra d'amistat). Allí s'han guanyat guerres contra els Otomans,
d'allí han estat desplaçats i repatriats molts tàrtars (el líder dels tàrtars
estiueja a la Costa Brava ,
concretament a Sant Antoni de Calonge). Allí es lliurarà una guerra diplomàtica
o tal vegada cruent en els propers dies. Cap dels gloriosos futuròlegs de
prospectiva internacional ho havia previst. Així s’escriu la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada