He aprofitat els meus dos dies a
Moscou per entrevistar-me amb els dos periodistes corresponsals espanyols que
crec que escriuen més bé sobre una realitat que només els miops volen llegir
des de l’òptica naïf occidental (Rússia torna i no sempre amb les formes més amables,
Rússia té memòria i caràcter d’Imperi melancòlic i ferit). Aquella dona amb la
que sempre havia parlat amb castellà descobreixo des de la terrassa d’aquest
hotel internacional amb vistes al Kremlin que és una eivissenca que li surt un
xerrar dolç i una mica afectat per les erres fortes de tants anys a l’esfera
exsoviètica. Em fa un resum que em guardo com una píndola de pensament
condensat: “Rússia es va quedar buida de pensament i mística amb el col·lapse
del comunisme i davant aquest nihilisme han abraçat l’Església Ortodoxa per
trobar sentit als seus actes. No és estrany que les aparicions més solemnes de
Putin siguin sovint en esglésies ortodoxes i no és estrany la bel·ligerància
dels antics comunistes cap al matrimoni homosexual i tot el pensament demòcrata
liberal. Ells són de pensament dur i s’agafen ara amb l’Església. I aquí és on
Marine Le Pen els considera uns valents defensors dels valors durs. Hi ha una
curiosa connexió entre el poder rus i la dreta extrema europea”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada