He
tingut ganes de tornar a llegir el llibre “L’última trobada” de Sándor Márai.
L’he buscat per casa i he arribat a la conclusió que l’havia deixat a algú i
mai havia tornat. El millor llibre de Márai, tal vegada l’únic que val la pena
ser rellegit (juntament amb els dos volums de les seves memòries). Després, els
editors van aprofitar el filó per publicar obres menors o senzillament
dolentes. M’ha vingut al cap amb força el genial llibre perquè és una peça que
recorda el final d’un món: el que fa cent es va esfondrar amb la Gran Guerra i
el final de l’Imperi Austro-Hongarès. Cent anys després també hi ha un món que
s’acaba, a molts nivells. L’honrat ciutadà gironí FC va anar a buscar el diari
fa tres caps de setmana per veure que en pensava del que estava succeint.
Aquell diumenge no vaig escriure, un món s’acabava, començava la segona part de
les nostres vides per molts de nosaltres. Després del remolí calidoscòpic, una
terra nova, una simplificació que ens interpel·lava: ara us toca a vosaltres i
ho heu de fer diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada