Dimecres al matí. Al Gore a Madrid, a la Fira de mostres davant un públic atent a la seva exposició, mil.limètricament preparada. Els que han vist la seva pel.lícula sobre el canvi climàtic em diuen que el seu parlament amb el suport d’imatges és idèntic. En tot cas, la consciència mediambiental avança ràpidament. I tant ràpid com avança també pren rigor la discussió del que és rellevant i del que és discutible. Hi ha un alt consens sobre medi ambient, com n’hi ha pocs sobre grans temes en el planeta. Des de la Conferència de Rio de Janeiro de 1992 fins ara el tema no ha deixat de prendre relleu, atenció i creixent rigor. I hi ha transparència en les dades de qui contamina i qui no contamina, qui compleix els acords de Kioto i qui no. Els Estats Units no els compleixen, dacord, però Xina tampoc i en pocs anys amb més magnitud a mesura que avanci el seu capitalisme salvatge i no democràtic. Tenim, doncs, dos grans pols en el rànquin de contaminadors. El líder conservador britànic, David Cameron, ha convertit els afers mediambientals en bandera del seu programa i ha demostrat que la sensibilitat mediambiental no és ni ha de ser patrimoni només d’un partit especialitzat en qüestions verdes. Hi ha prou discurs mediambiental solvent en els nostres partits? Solvent... vull dir dels grans temes. Per cert, unes quantes companyies constructores han patrocinat la conferència de Al Gore. Voltes que dóna el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada