16 d’agost 2007

Les vacances presidencials a la costa de Granada

Una de les conquestes socials més importants del segle XX ha estat el mes de vacances pagades. Ara alguns experts aconsellen repartir-les durant l’any i no fer-les d’una tirada. És ben bé responsabilitat de cadascú ocupar les vacances en el que vulgui. El que per alguns és un mes de descans, equilibri i reposició de forces, per altres és un espiral de consumisme i cansament. Tan se val. Tothom té dret a les vacances pagades. També els governants. En aquest país estàvem acostumats a unes presidències on els seus titulars feien alguns dies de viatge i vacances en algun poble del país. Jordi Pujol a Queralbs, Pasqual Maragall a Rupià. I des d’aquests pobles participaven puntualment en activitats institucionals o simplement lúdiques. Però sempre a prop del batec del país. Tot plegat, són uns anys en els que s’ha de donar el millor d’un mateix. Aquesta també és la tònica dominant entre els governants europeus: Romano Prodi a prop de Bolonya, Angela Merkel passant uns dies en el seu Leipzing natal, Gordon Brown entre el sud d’Anglaterra i la seva Escòcia natal... Però compte! Dos grans estadistes europeus han decidit posar milles per disfrutar de les seves merescudes vacances: Nicolas Sarkozy als Estats Units i José Montilla en un poble de la costa de Granada. Respectable. Però un indici més d’aquesta operació per convertir la institució de la Generalitat de Catalunya en un govern autonòmic més, insípid i incolor...una institució “tancada per vacances” que es permet el luxe de tenir un president que per tres setmanes i fins al 26 d’agost estarà fora del país. Hi ha un tipus de català que li agrada el president que fa vacances en algun poblet del país. Potser perquè recorda els motius pels quals el president Josep Tarradellas va estar més de quaranta anys fora del país. I no pas en unes vacances pagades. I perquè la institució s’ha de mantenir tibada i puixant – excel·lent- i sostinguda els 365 dies de l’any. Perquè som continuadors d’un anhel incomplet. Ho té clar l’estiuejant de les costes de Granada?