Els Pressupostos de l’Estat i Girona. Podem ser tan mesells?

Mesell-a adj. Que no se sent dels cops (diccionari de l’Enciclopedia Catalana)

El projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2008 que aquesta setmana han entrat al registre del Congrés dels Diputats són els pitjors per a les comarques gironines dels quatre anys de govern socialista. Més dolents per Girona respecte a anys anteriors i dolents, molt dolents, si els comparem amb l’esforç inversor a altres parts de l’Estat espanyol. Em proposo argumentar-ho:


Girona, la gran descuidada- En el gran mapa a la seu del PSOE de diputats que ballen província a província de cares a les eleccions generals de març de 2008, la província de Girona té una xifra fixa des de 1982: dos diputats per engruixir el grup parlamentari del PSOE. Amb bons o molts resultats, els dos diputats són fàcils. I la resposta inversora de l’Estat a les comarques gironines insultant. Som la demarcació amb menys quilòmetres d’autovia de l’Estat. El primer quilòmetre d’autovia de l’Estat va ser inaugurat el juliol de 2002 i el ritme de construcció de nous quilòmetres d’autovia des de 2002 fins a 2007 és de 2’42 quilòmetres per any. Les obres de la N-II s’eternitzen i s’adjudiquen en minitrams. Les obres de Fornells de la Selva- Aeroport porten un retard de tres anys. Sembla clar que hi ha interessos per fer les obres de la N-II al relantí, molt al relantí. I cap impuls per tirar endavant nous trams. Queda ben clar que baixen les partides pressupostàries destinades als trams que s’han de començar: Maçanet de la Selva-Tordera i Girona-frontera francesa. Amb la planificació actual de l’executiu socialista, el desdoblament Girona-frontera francesa estria acabat el 2017! Però el projecte Girona-frontera francesa es repeteix en el pressupostos de l’Estat amb el mateix concepte i en la mateixa situació administrativa (el de Projecte Constructiu) des del 2000! Vuit anys arrossegant-se pels pressupostos sense cap impuls ni avanç!

Baixen les inversions- Fins i tot amb la notable injecció pressupostària del Tren d’Alta Velocitat, baixen les inversions de l’Estat a les comarques gironines. En carreteres, concretament, passant de 54.846,60 a 42.170,44 milers d’euros, una caiguda del 23’12%. I el conjunt de la baixada es important però menor perquè queda “maquillada” per les partides del TAV. No podem dir que el TAV sigui una obra territorialitzable a una província. Perquè el TAV no es construeix per anar d’Hostalric a la Jonquera sinó per anar en Alta Velocitat de Sevilla a Bucarest. Pugen les inversions a l’aeroport de Girona (que experimenta un creixement importantíssim i ja es el segon de Catalunya) i en cap altre apartat. Operadora Renfe invertirà 0 euros a Girona el 2008 segons es pot llegir al projecte de pressupostos.

Menys inversions a costes- Les inversions del Ministeri de Medi Ambient per la Costa Brava passen de 11.294,00 a 7.600,00 milers d’euros. Una caiguda d’un 32’7%. A tot això hi hem de sumar una pregunta molt rellevant: allò pressupostat es gasta cada any, s’executa?

No s’executa una part important- L’opacitat del Govern estatal en permetre que el Parlament controli el grau d’execució de les partides pressupostàries és molt gran. De tal manera que hem d’anar fent preguntes parlamentàries obra a obra i trimestre a trimestre per saber la part que es gasten i la part que per molt que es pressuposta rimbombantment no s’acaba gastant. De fet, la repetició de les mateixes partides any a any és una prova ben evident que pressuposten però no gasten. Així es van repetint partides per la N-II o per l’inèdit Túnel de Tosses. Només una dada que insulta a la intel·ligència dels pacients ciutadans de les comarques gironines. En l’últim pressupost liquidat, el de 2006, hi havia una partida pressupostària per el desdoblament de la N-II entre Girona i la frontera francesa. Saben quina part dels euros consignats es van gastar? El 0’28%! No n’hi ha prou amb pressupostos, convé saber com es gasten i si es gasten.

El compromís amb Catalunya- La disposició addicional tercera del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya – llei orgànica votada per les Corts Generals- obliga a l’Estat a invertir durant set anys a Catalunya com a mínim l’equivalent de l’aportació del PIB català sobre el conjunt de l’espanyol. Això hauria de ser el 18’8% de la inversió territorialitzada. El departament d’Economia diu que és el 18’4. No quedarem per això. Però sí que quedem irritats i molestos quan veiem que per segon any consecutiu l’Estat no compleix l’Estatut. En la pàgina 289 de l’Informe econòmic i financer que acompanya els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2008 es pot llegir ben clarament que l’aportació a Catalunya suposa el 14’9%. Tres punts i mig, quasi quatre punts menys. Això són molts i molts euros. Aquest diferencial podria cobrir en un sol any la construcció de 150 quilòmetres d’autovia a les comarques gironines, que és el que ens falta. En el mateix quadre, les dades de l’Estat indiquen que Andalusia té el 17’8% de la inversió territorial. Mentida que Catalunya i Andalusia rebrien com a mínim, el mateix, com va prometre el president del Govern. Així ho diu el Govern en el seu Projecte de llei de Pressupostos.

Podem ser tan mesells?- Després d’analitzar els pressupostos, la pregunta és clara: podem arribar a ser tan mesells els habitants de les comarques gironines? Hem d’aguantar molts anys més estoicament l’oblit i la pressa de pèl? Pot ser que la N-II encara no tingui ni un quilòmetre en funcionament després de més de quatre anys de les primeres obres? Podem acceptar que el ritme de nous quilòmetres d’autovia sigui de 2’42 per any? En el camp polític, podem modificar els pressupostos amb la unitat de CiU, ERC i el PSC. A veure si els diputats del PSC comencen a dir que el rei va despullat i voten les esmenes que presentarem en les properes setmanes. Però també convé una reacció, siusplau, de la societat gironina en el seu conjunt. Ja no dic de la tan invocada” societat civil” gironina. Parlo dels usuaris diaris de la N-II, parlo de totes les persones que paguen peatge per anar amb cotxe a Barcelona. Parlo dels usuaris de tren que saben que l’últim tren de Barcelona a Girona surt a les 21.25h quan hauria de sortir a mitjanit, com succeeix a Madrid. La N-II no pot estar desdoblada el 2017. Perquè si l’Autovia de la Plata es construeix a un ritme de 60 km per any no ens podem conformar amb el que plantegen els Pressupostos Generals de l’Estat. L’actitud de l’Estat ha de canviar radicalment cap a les comarques de Girona en els propers anys. Insisteixo i crec que ho he argumentat: els pitjors pressupostos per Girona dels quatre anys de govern socialista.