Sobre l'anomenada llei de la memòria històrica

Dimecres que ve el Congrés dels Diputats votarà l’anomenada llei de la memòria històrica abans de ser enviada al Senat. N’he estat ponent i és un tema en el que m’he endinsat durant els últims dos anys. La pregunta és: trenta anys després, es podia fer un pas endavant per avançar en el pacte d’amnèsia selectiva i desmemòria que va suposar la Transició? La resposta és sí. Però s’havia de fer per consens i sense frontismes. S’ha fet molt malament. I amb una llei de 22 articles que haurien pogut ser un parell de Reials Decrets – compensacions econòmiques als represaliats i procediment per l’obertura de fosses comunes- i poca cosa més. Ha faltat coratge per afrontar els fets, tots ells, de cara i amb una visió de conjunt. O potser el moment encara no és prou madur. Aquesta llei només valia la pena si el partit conservador repudiava definitivament el franquisme i els partits de tradició republicana reconeixien les arbitrarietats no sempre democràtiques que es van produir en la zona del govern legítim que va patir un cop d’Estat. Començant pels grups de suposats “descontrolats” que van actuar a Catalunya del juliol de 1936 a maig de 1937. És indispensable conèixer el recent llibre del banyolí Miquel Mir editat per Planeta sobre aquest assumpte. I la molta documentació més que ens anirà proporcionant en forma d’investigació històrica i que donarà més llum sobre aquell moment. Moment desgraciat, fratricida. I una reflexió necessària, també, sobre la "tercera Espanya", aquella que, fidel a la República, va ser menystinguda i perseguida per un i per altres. D'aquest tercre espai en sabem moltes tradicions familiars catalanes. Setanta anys després, ha quedat clar que no hi ha hagut l’altura suficient per fer les coses ben fetes. Quasi tots els col·lectius interessats n’han sortit descontents d’aquesta llei. Convé una reflexió en profunditat. Que no s’ha fet. Que no l’ha fet el president del Govern, impulsor de la llei i autor del preàmbul inicial. Estic content d’algunes modificacions que hem introduït. Llàstima que sigui, un cop més, un mal moment per als matisos.