El veritable debat a dos

Alguns canals de televisió tenen anunciats un parell de debats entre els candidats del PSOE i del PP a les properes eleccions del 9 de març. Aquests partits han suspès l’activitat política a Catalunya, el PSC també, és clar, per seguir aquests debats, talment com si es tractés d’un partit de futbol, talment com si es tractessin d’una colla de hooligans entregats acríticament als dos bàndols d’aquesta Espanya sense matisos que tan fatiga.

CiU, lògicament, no ha suspès la seva activitat de campanya. I en els dos vespres dels dos propers dilluns continuaré fent campanya. Un vespre a Begur, el següent en el míting final a Girona.

Pels interessos de Catalunya el veritable debat a dos es troba en un altre pla: entre els partits sucursalistes i d’obediència espanyola –PSOE i PP- i els partits d’àmbit català i prioritat catalanista.

El debat a dos: PPPSOE o els partits de prioritat nacionalista. No cal ni dir que el PSC d’avui està més entregat que mai i es confon més que mai en el paisatge amb PSOE. Carme Chacón és més la presidenta del club de fans de Zapatero que no pas la cap de llista d’aquell Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser i ja no és. Del PP a Catalunya, poc cal dir-ne.

Dintre del món del vot catalanista, nacionalista, la cosa està entre dos: CiU i ERC. Les eleccions de 2008 es plantegen en uns termes molt diferents a les de 2004 en la democràtica competència en aquest camp.

El 2004 ERC acabava d’apostar per la teoria dels “governs amics” com a solució pels reptes i dèficits de Catalunya: “si governen els socialistes a la Plaça de Sant Jaume i a la Moncloa, els governs amics resoldran els nostres mals crònics”. El resultat ja el sabem: un govern català subaltern i satèl.lit del govern espanyol de Zapatero, que ha promès molt i ha complert quasi res amb Catalunya.

Fa quatre anys ERC també es va presentar a les eleccions prometent una manera diferent de defensar els interessos de Catalunya en el parlament espanyol. El resultat també el sabem. Per exemple: el vot dels republicans a la investidura de Zapatero a canvi del retorn dels “papers de Salamanca”. Només n’han tornat una mínima part. Incompliment. El vot dels republicans a tres dels quatre Pressupostos Generals de l’Estat fent-se corresponsables, per tant, de l’escandalosa falta d’inversions de l’Estat a Catalunya.

Les coses són més clares avui. El debat a dos: PPPSOE o vot catalanista. I en el camp del vot nacionalista, ara més que mai, Convergència i Unió. Ens havien de donar lliçons. Tot té els seus temps i avui queda clar que, amb tot el que hem aprés i amb tot el que hem de millorar en el futur, CiU és la millor garantia del vot amb prioritat catalana.