Itàlia celebrarà eleccions legislatives el 13 i 14 d’abril. S’ha dissolt la Cambra de Diputats i el Senat en la segona legislatura més curta des de 1948. En altres casos, hi havia governs breus però no legislatures breus. Totes les enquestes apunten que un fenomen polític singular com l’ex-primer ministre Silvio Berlusconi pot tornar a guanyar. Un fenomen lluny de las tradicions polítiques europees que han fet el millor de l’Europa d’avui. Una expressió notablement populista. L’alternativa, Walter Veltroni, líder tendre del Partit Demòcrata, no està prou consolidada. Berlusconi és fruit directe de l’enfonsament del sistema de partits polítics italià en els anys 1992-1993. Els anys dels fiscals justiciers, com Antonio Di Pietro, avui posats a polítics que impedeixen l’entrada d’una empresa catalana, amb normes de cas únic, en els negocis italians. Vull dir que potser els justiciers dels noranta no eren tots ells una ONG. Vull dir que l’enfonsament del sistema de partits polítics va obrir les portes al populisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada