18 de maig 2008

El partit de Rajoy


La declaració d´u­ni­­tat contra el terrorisme firmada dimecres presenta molt bones expectatives de futur. Ha estat fàcil de redactar i de consensuar. Les intervencions, en el Ple de la tarda, de Ra­joy, Duran, Erkoreka i Rodríguez-Zapatero també han estat positives i han deixat enrere una legislatura desgraciada. En la que uns van negociar amb poca preparació del ter­reny -em consta i deixem-ho aquí- i els altres van fer del ter­ro­risme argument de desgast partidista. A Zapatero el que va fer l´anterior legislatura en a­quest camp no li va passar factu­ra, les eleccions ho van certificar. A Rajoy la posició de consens li pot passar factura o el pot reforçar. Ja ho veurem, en a­quell partit les intrigues són el temps líquid de Zigmund Baumand...
CAÏNISME. El Partit Popular està en una crisi que transcorre tan ràpida gràcies als nous mitjans de comunicació que fan que les fases de la crisi es cremin molt ràpidament. I beneficien el qui mana. Un crític va a tantes televisions i fa tantes declaracions, que perd força en pocs dies. No hi ha grups organitzats, tots van a la seva. Dic, només mig en broma, que en aquell partit a un dirigent el pot trucar Rajoy per proposar-li ser secretari general i al cap de cinc minuts pot rebre una trucada d´un diputat que diu parlar en nom d´un grup ampli i que li planteja el suport per presentar-se contra Rajoy. Carlins i liberals...