El Ter ha de ser solidari sense dir ni mu?

El Govern de l’Estat ha decidit derogar el Reial Decret pel qual s’havia de construir una obra de transvasament d’aigua (sí, transvasament) entre l’Ebre i l’àrea metropolitana de Barcelona. Quina gran bestiesa! Quin gran error! El problema de la falta d’aigua a Catalunya és un problema estructural i requereix d’una resposta estructural. Catalunya ha d’estar en xarxa, des d’un punt de vista hídric, entre les seves conques però també ha d’estar en xarxa amb la resta d’Europa. I en matèria d’aigua, això vol dir estar en xarxa amb l’Europa verda i humida. Això vol dir el transvasament de l’1% de l’aigua del Roine a l’àrea de Barcelona.
Aquests dies ha plogut però no podem estar amb l’ai al cor i mirant al cel per saber si passem de la sequera a l’aiguat. Ja ho va escriure i ho canta Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure...”
I una mirada des de les comarques gironines: el 70% de l’aigua del Ter es transvasa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això no és solidaritat entre conques sinó sobreexplotació i mort ecològica del riu Ter.
Solidaritat equilibrada. Si no hi ha transvasament de l’Ebre, els gironins ens haurem de plantejar seriosament la sobreexplotació del Ter. O tots o cap. O solidaritat equilibrada o trenquem les cartes (les canonades).El Ter no pot ser l’ase dels cops de la solidaritat hídrica catalana.