Apunts d'uns dies a Lima

Divendres a la nit. He acabat la setmana de classes en el Màster que he impartit a la Universitat Peruana de Ciències Aplicades. 20 hores explicant el sistema regulatori europeu i comparant-lo amb el peruà: energia, telecomunicacions, empreses públiques, sector sanitari i protecció de dades. El públic: alts funcionaris de l’administració peruana. Una gran experiència. No tot és del color que ho mirem des de l’òptica del marc normatiu europeu. Ha estat una setmana per copsar com respira un país que pot anar bé si té estabilitat política en els propers anys i no queda contaminat pels moviments populistes que tenen el seu epicentre i la seva font de finançament a Veneçuela. Xile, Perú, Colòmbia en el Pacífic i Brasil, que és mig subcontinent, són els estats que progressen. M’ho explica amb dades el director general del BBVA-Continental al Perú, amb qui tinc la sort de compartir una sessió llarga per aprendre. La clau de l’estabilitat està en les eleccions presidencials de 2011. La reelecció presidencial immediata està prohibida i el president Alán García no es podrà presentar. Serà la última oportunitat del populista Olanta Humala. I el candidat alternatiu? Tot són especulacions. També he passat tot un dia en el Congrés de la República explicant a parlamentaris experiències de modernització del Parlament i del Reglament de funcionament. Allí vaig conèixer Keyko Fujimori, la filla de l’expresident, que amb 33 anys és la segona política més ben valorada per ser presidenta. Definitivament he descobert més fujimoristes en el Perú dels que hom pot presumir llegint l’apartat internacional de la premsa. Els judicis a Alberto Fujimori, que duren mesos, són retransmesos per televisió i aquesta setmana s’ha fet públic que té un quiste en el pàncrees. Caminant pels passadissos del Parlament em vaig trobar amb Fujimori, sí. Vaig quedar sobresaltat. Era el seu germà, Santiago Fijimori, diputat. Són idèntics. Les bases del país són dèbils. Sí. I comencen a dir els peruans que en part és perquè foren mal colonitzats. Una colonització dedicada a la pura explotació de recursos i no pas a la estructuració d’una societat com un bon duplicat de la metròpoli. Part de tot això hi ha en l’evolució de Amèrica del Sud. Definitivament els britànics van deixar societats més estructurades i van colonitzar amb noves elits emprenadores: Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda... Apunts dispersos d’uns dies ben intensos al Perú.