Aquesta tardor té la seva assemblea general Izquierda Unida. Hi arriben sense bufera ni un lideratge emergent nou i clar després de la previsible (?) retirada de Gaspar Llamazares.. El seu electorat se’l va cruspir el zapaterisme, que tot i això no va tenir majoria absoluta (ull al buit del vot de centre!). El partit a l’esquerra dels socialistes podria optar per una radicalització a l’estil de l’esquerra altermundista de Oscar Lafontaine a Alemanya. Però no ho fa. A Itàlia els comunistes s’han quedat amb zero diputats. I l’històric Fausto Bertinotti continua essent el seu líder a falta d’un nou candidat disposat administrar les ruïnes. ¿Pot ser que es vagin esllanguint democràticament els partits postcomunistes arreu d’Europa? Sembla que és així. I Iniciativa per Catalunya? Bé, aquest és un fenomen diferent. Últimes eleccions generals: 4% de vots en la “obrera” ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i 6% dels vots en la “mesocràtica” ciutat de Vic. Segurament Iniciativa és un caprici estètic que amb pensament tou –verd i un roig rosat- només es pot donar en les societats benestants i un pèl mancades de poder molt substantiu. També s’ha de dir que no és el mateix la “Iniciativa-Verds” immaculada de poder executiu que aquesta d’avui que gestiona els 80km per hora a les autovies, la sequera d’idees davant la sequera d’aigua i la policia – en la qual no ha cregut gaire mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada