Escric aquestes notes des del centre de Convencions del Mar Mort a Jordània on se celebra la reunió anual de parlamentaris del Procés de Barcelona-Unió pel Mediterrani. Una de les meves feines aquí és treballar perquè Barcelona sigui la seu de la secretaria general de la Unió euromediterrània. A finals d'agost el ministre Moratinos va tornar d'una reunió informal de ministres d'exteriors de la Unió Europea a Avinyó amb la candidatura de Barcelona quasi assegurada. Així m'ho va explicar. La decisió s'hauria de prendre en tres setmanes. Què ha passat des d'aleshores? El president Zapatero s'ha dedicat a dir que el primer ministre italià està deprimit perquè l'economia espanyola supera la italiana i que en tres anys l'economia espanyola superarà la francesa. Resultat: avui França presenta la candidatura de Marsella contra Barcelona i els nostres amics italians recolzen la candidatura de Tunísia. Fent amics pel món. D'altres coses, potser sí, però de relacions internacionals, el president del govern en va fluix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada