11 de maig 2009

El català, material d'inflamació electoral


Partit Popular ve fent, des del Congrés del mes de juliol de l’any passat, un esforç de reorientació del seu missatge per no quedar aïllat en el panorama polític i parlamentari. Un viatge cap al centre que tenia escrit en el guió deixar de dir mentides i fer entrar la por en els assumptes de desenvolupament autonòmic. Però arriben les eleccions europees amb Jaime Mayor Oreja de cap de llista – un home monotemàtic i amb l’obsessió d’acabar amb el nacionalisme democràtic com a monodiscurs- i aquest fet coincideix amb el pacte en el Parlament de Catalunya de la Llei Catalana d’Educació que consagra el català com a llengua vehicular de l’educació. Els diaris de Madrid amb els que esmorzen els dirigents del PP han començat una altra creuada contra el nostre model de convivència lingüística avalat per una sentència definitiva del Tribunal Constitucional de 1996. I ja hi tornem a ser. El PP no descarta presentar recurs d’inconstitucionalitat contra un model que la pròpia AP va avalar el 1983 i durant els 80 i 90 i que és fruit del pacte Jordi Pujol-Marta Mata en nom del PSC que es va acordar el 1983. No seria gens estrany que la nostra convivència lingüística torni a ser combustible per la inflamació de la propera campanya electoral. Ara que ja han colpejat amb gust el nacionalisme democràtic basc no seria gens estrany que girin la mirada cap a Catalunya com a recurs escènic d’una mentida que ni ells mateixos es creuen però que els hi dóna un bon “relat” en l’Espanya marejada i reseca després de quinze anys de vida accelerada pròpia d’un nou ric.