L'eix ferroviari del Mediterrani

La visita del President de la República francesa, Nicolas Sarkozy, a Madrid ha obert diferents fronts de cooperació entre els dos Estats. Un sembla ser que és l’acceleració de la connexió de les xarxes d’alta velocitat. Dimarts al matí el president francès ho va anunciar en el Ple del Congrés dels Diputats i els teletips – ai la rapidesa dels teletips- van col·locar en circulació un anunci que només ho és a mitges. Aquest mateix diari titulava el dia següent que en el tram Perpinyà-Montpeller el tren circularà a velocitat convencional, a uns 160 km per hora. Certament en quatre hores i quart es podrà fer el trajecte Barcelona Lió. I com que des de l’òptica gironina qui té els treballs més endarrerits és el govern francès s’ha dit que aquest era un anunci en trampes i, a sobre, amb el president Sarkozy penjant-se les medalles. Això és cert, però mirant el mapa més gran, per la part ibèrica també hi ha deures pendents. Eixamplant l’angular, veure’m que el gran forat negre del corredor mediterrani – alta velocitat des de Almería fins a Dinamarca- és la connexió València-Barcelona, quin projecte de tren de gran velocitat no està ni definit. Per primer cop en molts anys, València no mira a Madrid amb la fruïció de ser la platja de la capital i l’escenari de negocis ràpids en el camp immobiliari. Tot això ha fet un catacrac espectacular. I el socialisme valencià és tant anèmic i faltat de tan lideratge que si els nacionalistes valencians –el meu amic Enric Morera- ho fan bé, poden fer forat i restablir un diàleg útil i sincer, de tu a tu, entre València i Catalunya. I els conservadors de Francisco Camps després de la purga d’humilitat del final del creixement ràpid i la distància que posa la direcció del PP cap a ells, també miren al nord buscant aliances de creixement. Alta velocitat amb deures francesos: Perpinyà-Montpeller i amb deures pel nou ministre de Foment, José Blanco: València-Barcelona. No és gens casual que durant decennis els alts funcionaris de Foment hagin negligit aquest connexió que trenca amb l’Espanya ferroviària radial. Però els Estats ja no són el que eren...