Conversa amb F.V. un dels sociòlegs més lúcids i racionals de tot l’Estat. Em confirma amb dades el que intuïa la meva curiositat empírica: a molts llocs d’Espanya – especialment en el Gran Madrid- encara es viu una època de negació de la magnitud de la crisi econòmica. Especialment per part dels sectors joves i de mitja edat, que no havien viscut mai una crisi en els últims quinze anys. La negació de la crisi ve acompanyada d’un “entrempament” hipotecari colossal i unes ganes de viure just però al dia que no conviden per res a l’estalvi i a la previsió. El que convenen són líders de primera línea que comencin a dir que res serà igual, que viurem amb menys i que amb menys també podem ser afortunats, que sortirem de la crisi amb una societat més serena i no pas més passota. Convenen líders de tots els camps que comencin a dir això i no pas que diguin que “el pitjor ja ha passat” mentre presenten “paquets de mesures” que no són ni profilaxis ni remeis sinó sortides endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada