L’anunci per part de la vicepresidenta primera durant el seu viatge que el Fiscal General recorrerà la decisió del Tribunal Superior de Justícia de València sobre el conegut com a “cas Camps” és una patinada que reconeixen fins i tot els seus més afins. Encara que la Fiscalia tingui dependència orgànica del Govern – això és constitucionalment així però això és bo?- la mínima decència recomanava que la Fiscalia pogués estudiar el fons de l’assumpte. Anant al fons del cas: el tipus penal és terriblement obert a interpretacions. Quan un regal es produeix en funció del càrrec i perseguint un objectiu concret? La resolució judicial pot ser perfectament la que ha estat. Cosa diferent és calibrar el cost del regal i la decisió de tornar-lo o no. Però els que han dissenyat aquesta estratègia de posar el focus en aquest cas, han errat. Que no s’equivoquin, la corrupció sagnant que s’ha de perseguir no es dona pas en els casos d’aquest tipus penal. Es dona ens operacions legalment vestides però basades en informació privilegiada. Més aviat aquesta estratègia ha donat més artilleria als que volen desacreditar la política en el seu conjunt. La caricatura és fàcil. La venjança del PP valencià de dilatar el nomenament de Leire Pajín com a senadora autonòmica, patètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada