Dimarts 12 de gener. Giuseppe Tomasi, Príncep de Lampedusa i Duc de Palma di Montechiaro ha comparegut al parlament. El ministre de Foment, José Blanco, ha comparegut a la Comissió de Foment del Congrés per explicar els plans del govern per “canviar” el model aeroportuari. El resultat ha estat que Blanco ha explicat un model que separa la gestió dels equipaments del control aeri. I en la gestió hi posa diferents actors però reservant-se l’Estat el 51% del control de la gestió. El control aeri es manté en mans de l’Estat. Resumint: Fabrizio afirma que “si volem que tot continuï com està, és precís que tot canviï. M’explico?” (El Guepard, capítolI)
No sé si Blanco entre tantes hores de moure fils de partit ha dedicat el seu temps a les lectures lampedusianes però el que li han preparat els funcionaris de Foment en compliment del seu jurament de sang (ni una competència menys!”) ha resultat un barroc model que no toca la preeminència d’AENA en l’ antieficient i anticompetitiva gestió dels aeroports. L’exposició ha estat prou barroca perquè diferents mitjans hagin publicat titulars dispars. Eugeni d’Ors quan acabava de dictar un article, deia a la secretària: “si ha quedat massa clar i entenedor, posi alguna frase més pel mig, misteriosa i fora de context, que així el text resulta més atractiu”. Així era el discurs sobre aeroports de dimarts.
Res a veure amb allò acordat- El que vam acordar en la negociació de l’Estatut és el que avui forma part d’una disposició final del text vigent: “L’Estat procedirà a la desclassificació dels aeroports d’interès general per al seu traspàs al Govern de la Generalitat”. Quins són aquests aeroports a desclassificar? El mes d’abril en l’última negociació, ja en la votació al Ple, l’últim serrell eren els aeroports. Caminant amunt i avall pel pati del Congrés, Rubalcaba va fer l’última proposta: “posem els aeroports de Girona, Reus i Sabadell explícitament en el text i deixem Barcelona per negociar més endavant”. Amb visió de conjunt del país, aquesta era una proposta inacceptable. Com a diputat per Girona, pensava que ja teníem l’aeroport a les mans. Voler i doler. Vam anar a per totes...i així estem. Són aquelles cruïlles que es presenten durant la vida, en la política, en el treball...en tot cas l’Estatut parla de desclassificar aeroports catalans per ser traspassats a la Generalitat i el ministre gallec s’ha passat la llei pel clatell.
No sé si Blanco entre tantes hores de moure fils de partit ha dedicat el seu temps a les lectures lampedusianes però el que li han preparat els funcionaris de Foment en compliment del seu jurament de sang (ni una competència menys!”) ha resultat un barroc model que no toca la preeminència d’AENA en l’ antieficient i anticompetitiva gestió dels aeroports. L’exposició ha estat prou barroca perquè diferents mitjans hagin publicat titulars dispars. Eugeni d’Ors quan acabava de dictar un article, deia a la secretària: “si ha quedat massa clar i entenedor, posi alguna frase més pel mig, misteriosa i fora de context, que així el text resulta més atractiu”. Així era el discurs sobre aeroports de dimarts.
Res a veure amb allò acordat- El que vam acordar en la negociació de l’Estatut és el que avui forma part d’una disposició final del text vigent: “L’Estat procedirà a la desclassificació dels aeroports d’interès general per al seu traspàs al Govern de la Generalitat”. Quins són aquests aeroports a desclassificar? El mes d’abril en l’última negociació, ja en la votació al Ple, l’últim serrell eren els aeroports. Caminant amunt i avall pel pati del Congrés, Rubalcaba va fer l’última proposta: “posem els aeroports de Girona, Reus i Sabadell explícitament en el text i deixem Barcelona per negociar més endavant”. Amb visió de conjunt del país, aquesta era una proposta inacceptable. Com a diputat per Girona, pensava que ja teníem l’aeroport a les mans. Voler i doler. Vam anar a per totes...i així estem. Són aquelles cruïlles que es presenten durant la vida, en la política, en el treball...en tot cas l’Estatut parla de desclassificar aeroports catalans per ser traspassats a la Generalitat i el ministre gallec s’ha passat la llei pel clatell.
El govern amic- El president, el vicepresident i el conseller de Política Territorial havien assegurat que la Generalitat tindria una posició “determinant” en la gestió dels aeroports catalans. Res de res. Una nova decepció de la fórmula del “govern amic”. Aquesta és una batalla per reobrir, amb govern fort aquí i diputats catalans decisius a Madrid. Nou Estatut, peix per pescar, cove per omplir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada