15 de gener 2010

L'economia espanyola posa els pèls de punta a Europa


Visitant il·lustre- Qui va passar la nit de cap d’any en un poblet del Baix Empordà? Javier Solana, deu anys “ministre” d’Afers Exteriors i Seguretat de la Unió Europea (Mister PESC), abans secretari general de la OTAN i durant tants anys ministre del socialisme de veritat, el d’abans. Aquests dies de Nadal i Cap d’Any també s’ha vist per Girona l’alcalde de Madrid i el director del diari El Mundo, far de l’anticatalanisme des de on el president del Barça ha decidit llançar la seva (respectable i incerta) trajectòria política.

Radiografia de pànic- El periòdic britànic Finacial Times ha titulat que “Una matussera Espanya ha de dirigir Europa” i ha qualificat el programa de la presidència semestral “d’anodí”. Les paraules a vegades se les emporta el vent. Però les previsions de la OCDE sobre el creixement econòmic a Europa durant el 2010 són cosa seriosa i de fiar. Els únics Estats que tindran “creixement negatiu” (bonica perífrasi per anomenar els que el seu PIB caurà i no creixerà) seran Espanya, Irlanda, Letònia i la encara no oficialment comunitària Islàndia. El mapa fa pànic. Alemanya, França, Itàlia...però també els països de l’exest europeu tindran creixements positius. I només Espanya és estat gran. I Zapatero afirma ufanós: “Espanya al capdavant de la presidència de la Unió Europea liderarà la sortida d’Europa de la crisi econòmica”. Això últim no s’ho emporta al vent sinó que queda en la vitrina de l’optimisme antropològic (lleugeresa transitòria que afecta a la governació de l’Estat).