Dimecres 12 de maig. Visita d’una delegació de diputats serbis. Demanen suport per l’entrada del seu país a la Unió Europea (que és millor que viure aïllat en els Balcans occidentals plens de cicatrius) i per parlar de Kosovo, Admiren Espanya perquè no ha reconegut Kosovo, com sí han fet 22 dels 27 socis de la UE ( l’ambaixadora em mira de reüll perquè sap que jo sí que he visitat Kosovo i les seves autoritats, tot i la forta pressió en contra de la diplomàcia espanyola). Per als Serbis, mel·lancòlics testaferros de les despulles del que fou Iugoslàvia, hi ha conflictes encara oberts. I formes culturals diferents d’entendre. Aquí d’un bol ple de fruita tallada i remenada en diem Macedònia. Però d’aquella antiga república iugoslava de Macedònia no hi ha acord ni en el nom. Un assessor diplomàtic assenyala que si en el menú escrit que s’entrega a la delegació hi figura als postres una “macedònia”, els serbis poden pensar en un afront diplomàtic. Per això en les targetes del menú, en aquest cas la macedònia s’ha convertit en Fruits Mosaique, Mosaic de fruites. El dinar s’ha convertit en un consol dels serbis cap a la delegació del parlament en el dia que tot va canviar: “Pensin que fa quinze anys nosaltres en matàvem....”. Insuficient consol per qui coneix les falles internes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada