25 de febrer 2012

La comissió de secrets oficials i les normes de joc


Fa uns anys la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats era integrada per un representant de cada grup parlamentari quedant expressament exclòs el mixt per la pluralitat a vegades heterogènia dels seus membres. Però ja fa alguns anys, sota l’Alt zapaterisme, es va modificar el reglament perquè tots els grups hi tinguessin un representant. Aquesta és la norma i així s’ha de complir. Mai he estat membre de la comissió de secrets oficials però sempre s’ha dit que en els últims anys s’havia rebaixat molt la informació reservada que el govern i els seus serveis d’intel·ligència traslladaven amb obligació de guardar el secret de la informació, als senyors diputats i diputades. De fet, des que en l’anterior legislatura la informació reservada sobre el segrest del vaixell Alacrana al mar ïndic davant les costes de Somàlia era radiat en diferit pel diputat Gaspar Llamazares, l’aixeta de la informació s’havia tancat...unes gotes de dades vagues i embolcallades en misteri. El PP ha comés un greu error evitant amb els seus vots que el representant proposat pel grup mixt, el diputat Alfred Bosch, no pugui ser membre de la comissió. Sobretot per l’explicació que ha acompanyat al vet: “un independentista espia d’Amaiur”. Sembla que tenen més seny els responsables del govern que els del grup de la majoria. Qualsevol diputat és un electe i mereix el respecte i el compliment de les normes.