19 de febrer 2012

La sobreactuació en política

Una cosa és el pragmatisme d’arribar a acords amb qui té un poder polític i econòmic que vols i una altra haver de recordar aquella frase d’Oscar Wilde: del sublim al ridícul només hi ha un pas. Les converses entre el Govern català i el govern espanyol són discretes i fluïdes per resoldre temes pendents per Catalunya –des de finançament fins a obres. I una altra cosa és la sobredosis de sessions fotogràfiques dels dirigents del PP català pel vot dels pressupostos. Alguns han dit que aquesta votació li ha donat centralitat en la política catalana. Certament era un oportunitat per ells però quan l’actuació es converteix en sobreactuació l’efecte buscat queda anul·lat. I que no veu el PSC, que ara ja té qui el dirigeix, que li van passant els mesos i l’oportunitat d’estar en un espai central de la política catalana?