Prostitució

El govern italià ha decidit acabar amb la prostitució de carrer i carreteres d’una manera rotunda i fulminant. La iniciativa la impulsa la coneguda ministra Mara Carfagna. El mateix va fer el govern francès en època de Sarkozy com a ministre de l’Interior. Em sembla molt bé. Fa temps que ho proposo. No cal descabdellar els variats arguments. Alguns diuen que és una mesura hipòcrita i parcial. Parcial sí però la única en la que es pot trobar un fàcil consens en aquest camp on el moviment feminista es mostra dividit tan com l’interior d’alguns partits polítics. Per què no ho fem possible també en la legislació de l’Estat espanyol? Qui hi estigui d’acord que m’hi ajudi.

Massa monotemàtica

La política catalana és massa monotemàtica. Ara tot és el finançament – que és molt important. Fa un temps tot eren els aeroports –encara no transferits- i abans els trens que arribaven amb retard –encara no transferits- i abans la llei de dependència – sense recursos. Per què no mantenim vius i dinàmics més temes a l’hora? Hi ha i hi pot haver un fil roig entre tots ells, un projecte, un discurs...això és la política!

Apunts d'uns dies a Lima

Divendres a la nit. He acabat la setmana de classes en el Màster que he impartit a la Universitat Peruana de Ciències Aplicades. 20 hores explicant el sistema regulatori europeu i comparant-lo amb el peruà: energia, telecomunicacions, empreses públiques, sector sanitari i protecció de dades. El públic: alts funcionaris de l’administració peruana. Una gran experiència. No tot és del color que ho mirem des de l’òptica del marc normatiu europeu. Ha estat una setmana per copsar com respira un país que pot anar bé si té estabilitat política en els propers anys i no queda contaminat pels moviments populistes que tenen el seu epicentre i la seva font de finançament a Veneçuela. Xile, Perú, Colòmbia en el Pacífic i Brasil, que és mig subcontinent, són els estats que progressen. M’ho explica amb dades el director general del BBVA-Continental al Perú, amb qui tinc la sort de compartir una sessió llarga per aprendre. La clau de l’estabilitat està en les eleccions presidencials de 2011. La reelecció presidencial immediata està prohibida i el president Alán García no es podrà presentar. Serà la última oportunitat del populista Olanta Humala. I el candidat alternatiu? Tot són especulacions. També he passat tot un dia en el Congrés de la República explicant a parlamentaris experiències de modernització del Parlament i del Reglament de funcionament. Allí vaig conèixer Keyko Fujimori, la filla de l’expresident, que amb 33 anys és la segona política més ben valorada per ser presidenta. Definitivament he descobert més fujimoristes en el Perú dels que hom pot presumir llegint l’apartat internacional de la premsa. Els judicis a Alberto Fujimori, que duren mesos, són retransmesos per televisió i aquesta setmana s’ha fet públic que té un quiste en el pàncrees. Caminant pels passadissos del Parlament em vaig trobar amb Fujimori, sí. Vaig quedar sobresaltat. Era el seu germà, Santiago Fijimori, diputat. Són idèntics. Les bases del país són dèbils. Sí. I comencen a dir els peruans que en part és perquè foren mal colonitzats. Una colonització dedicada a la pura explotació de recursos i no pas a la estructuració d’una societat com un bon duplicat de la metròpoli. Part de tot això hi ha en l’evolució de Amèrica del Sud. Definitivament els britànics van deixar societats més estructurades i van colonitzar amb noves elits emprenadores: Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda... Apunts dispersos d’uns dies ben intensos al Perú.

Foses comunes

Un cop aprovada l’anomenada llei de memòria històrica, el que ha fet el jutge Baltasar Garzón, requerir informació dels desapareguts del bàndols republicà i franquista, és una conseqüència lògica del que permet la llei. Tot s’ha de dir que els que varem participar en el debat de la llei esperàvem que això ho fes el Tribunal Suprem. Però ja se sap que de jutges estrella en la primera setmana després de vacances...fa uns quants anys que n’hi ha! Només un apunt: si alguna contribució varem fer a la llei és la de dir que si s’afronta aquest tema s’ha de fer per conèixer totes les víctimes, de qualsevol bàndol. Tinc la impressió que això provocarà una revisió de com la historiografia ha explicat la gestió dels primers mesos de la guerra per part de la Generalitat republicana. I em sap greu perquè la institució en quedarà mal parada i perquè la meva família n’era una fervent defensora . I em sembla bé si han passat prous anys per dir les coses pel seu nom.

Igualitarisme estúpid i no equitatiu

Una conselleria d’Iniciativa ha decidit rebaixar els peatges dels vehicles que vagin ocupats per varis viatgers. Igualitarisme estúpid i no equitatiu! El pobre viatjant que fa quilòmetres i més quilòmetres per vendre els seus productes ara serà penalitzat. I els que tenim uns horaris de treball oberts i no previsibles a setmana vista– cada cop més- haurem de ser penalitzats. Tinc un amic molt emprenyat amb aquesta ocurrència de Joan Saura que ha anat a comprar tres nines inflables en un sex-shop perquè l’acompanyin en els trajectes i, així,es pugui beneficiar d’aquesta mesura que és la sublimació del papanatisme.

Immigració i treball

Té tota la raó el ministre Celestino Corbacho: la contractació d’estrangers tendirà a zero en el 2009 si acabem l’any – com diuen els serveis d’estudis dels millors bancs- amb un 14% d’atur. Té raó però potser hauria hagut de matisar que alguns sectors productius continuaran contractant treballadors immigrants –pensem en l’agricultura. Però el políticament correcta ha fet que la vicepresidenta Fernández de la Vega fes un toc d’atenció al franc ministre. Curiosament el govern ha coincidit amb els que volen contractar a estrangers per un preu més baix mentre els fons de la seguretat social arriben al límit pagant subsidis de desocupació.

El futur d'Izquierda Unida

Aquesta tardor té la seva assemblea general Izquierda Unida. Hi arriben sense bufera ni un lideratge emergent nou i clar després de la previsible (?) retirada de Gaspar Llamazares.. El seu electorat se’l va cruspir el zapaterisme, que tot i això no va tenir majoria absoluta (ull al buit del vot de centre!). El partit a l’esquerra dels socialistes podria optar per una radicalització a l’estil de l’esquerra altermundista de Oscar Lafontaine a Alemanya. Però no ho fa. A Itàlia els comunistes s’han quedat amb zero diputats. I l’històric Fausto Bertinotti continua essent el seu líder a falta d’un nou candidat disposat administrar les ruïnes. ¿Pot ser que es vagin esllanguint democràticament els partits postcomunistes arreu d’Europa? Sembla que és així. I Iniciativa per Catalunya? Bé, aquest és un fenomen diferent. Últimes eleccions generals: 4% de vots en la “obrera” ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i 6% dels vots en la “mesocràtica” ciutat de Vic. Segurament Iniciativa és un caprici estètic que amb pensament tou –verd i un roig rosat- només es pot donar en les societats benestants i un pèl mancades de poder molt substantiu. També s’ha de dir que no és el mateix la “Iniciativa-Verds” immaculada de poder executiu que aquesta d’avui que gestiona els 80km per hora a les autovies, la sequera d’idees davant la sequera d’aigua i la policia – en la qual no ha cregut gaire mai.

Autovia Olot-Figueres

Tinc informació ben fiable del Ministeri de Foment que em diu que en aquesta legislatura no es mourà res, si no fem que canviïn les coses, en la construcció de l’autovia A-26 en el tram Besalú-Figueres. És un greu error. A començaments de l’any que ve s’obrirà al trànsit el túnel de Bracons i l’Eix Transversal tindrà un nou i potent ramal que serà el conformat per la línea Vic-Olot-Figueres. El túnel s’obrirà amb un gran coll d’ampolla: la inexistència d’una variant a la ciutat d’Olot. I amb un error: no voler continuar l’autovia, que s’ha de fer en dues fases. No n’hi ha prou amb les lentíssimes entregues de la N-II desdoblada. ¿No diu el president del govern que en època de crisis s’ha d’incrementar l’obra pública per activar l’economia? Alguna cosa deu haver llegit fins i tot de Keynes. Doncs això també s’ha de notar en la demarcació amb menys quilòmetres d’autovia de tot l’Estat.

Postal del Perú

Escric des de Cusco i dilluns començo una setmana de classes a Lima, a la Universitat Peruana de Ciències Aplicades (UPC), una universitat amb convenis amb IADE i amb la UPC catalana entre molts d’altres. M’han demanat que els vingui a explicar aspectes relacionats amb la meva activitat al marge de la política: el dret administratiu. I concretament els sectors regulats: energia, telecomunicacions, sector farmacèutic, la protecció de dades, les empreses públiques…és l’esforç d’un país políticament estable que s’esforça per tenir més semblants amb els Estats seriosos de l’entorn – Xile, Colòmbia- que no pas els Estats populistes inspirats per Veneçuela i seguits per Bolívia i d’aquella manera per Equador. Ni guies, ni reportatges de canals temàtics ni documentació del servei de documentació més bo. Tot això ajuda, però el millor per conèixer un país a fons és la immersió, els seus llocs, la seva gent, els seus polítics, els seus periodistes…la conversa arrencada de forma imprevista amb el taxista o el propietari d’una pizzeria. I un cop d’ull a la televisió local. Les Inversions espanyoles a Perú són importants, el BBVA és el primer banc de capital estranger amb el nom de Banco Continental. Aquesta setmana tindré la sort de poder parlar amb el seu director general. I Repsol. La globalització ha impactat en molts de replecs del món però això no ha servit per canviar tant les formes de vida de les persones. Vull dir que és una postal nova veure una pagesa peruana a la Plaza de Armas de Cusco parlant per mòbil però ella continua parlant del mateix i continua baixant del barri de Sant Blas, el d’un major tipisme de la ciutat, amb els seus productes de l’hort per vendre.

Indigenisme a América del Sud. Per anar seguint.

És molt important anar seguint l’evolució dels moviments indigenistes a Amèrica del sud. N’hi ha tant per parlar! El problema ve de molt lluny. De la pròpia manera de colonitzar dels castellans, tant diferent de la dels anglesos. A la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés aquest és un tema que surt de forma recurrent i el portaveu del PP sempre associa indigenisme amb moviments revolucionaris subversius de l’Estat de Dret. Són dos coses que s’han de separar. Cert que molts de cops l’indigenisme –que és la majoria silenciosa de tants països- troba una acollida política en partits que volen transgredir el propi Estat liberal i democràtic –vegis el cas de Bolívia. Però l’indigenisme és un retorn a les arrels. En el tren de Cusco a Machu Picchu ens trobem una família peruana amb la que podem parlar llargament – el trajecte dura quatre hores. L’avi només parla quechua i viu en un poblet de la muntanya cosquenya, el fill va emigrar a Lima –8 milions apilonats d’habitants- per progressar – i ho va fer- amb un negoci de càtering. La néta viu a New Jersey i és una emigrant que ha progressat als Estats Units. La independència del Perú, i de tots els estats sud-americans, ara arribarà als 200 anys. Han volgut construir un Estat nou amb la llengua castellana i deixant en tercera fila la llengua indígena. Però això torna, de forma cultural i política. Conversa amb l’ambaixador sobre aquest tema: va tenir el seu caldo de cultiu en la mal enfocada celebració de 1992 del descobriment d’Amèrica i pot tenir un nou catalitzador en la commemoració dels bicentenaris que el Govern espanyol vol impulsar i que no troba receptivitat en els governs sud-americans. Quelcom es mou. Identitat i globalització. Qui ho havia de dir!